algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
17°

Algun dia parlarem bé

Cada matí ens aixecam amb la intenció de canviar i feim el propòsit d'interpretar la realitat en positiu. Servidor ho va aconseguint, exceptuant en allò que afecta la vida institucional. És a dir, en allò que està contaminat per l'administració, bé pels missatges que m'arriben sobre les pràctiques públiques com, també, per les opinions inconsistents i superficials que la ciutadania té del funcionament i de la cultura institucional.

Tot aquest clima es va deteriorant perquè ningú no ens ho explica amb claredat, no ens guia i no ens informen d'allò que és a punt de passar. Com a conseqüència de tot plegat, els ciutadans tornam més desconfiats, més pessimistes i més porucs. L'Estat espanyol comença a mostrar símptomes de gravetat i hom tem que les coses estiguin, encara, molt pitjor d'allò que podem imaginar. Indubtablement allò que, de fet, està esbaldregat és l'administració, amb símptomes de fallida absoluta.

Un funcionari del Consolat de Mar manifestava en privat, no fa gaires dies, que mai no havia imaginat que s'avorriria tant a la feina i mai no podia pensar que dedicaria tant de temps a preparar una oposició d'altíssim nivell per acabar ocupant un despatx on no hi ha absolutament res a fer. L'agenda de les primeres autoritats està buida. No hi ha activitat, perquè els governs han deixat d'existir i limiten la seva existència a pensar com comunicar males notícies de la manera més amable possible. No és poca feina, però segurament tampoc no és suficient per justificar l'existència d'un govern.

Amb aquest paisatge catastròfic, és difícil pensar bé i parlar bé de tot plegat. Ningú no en té la recepta, però n'hi ha d'haver. Molt pocs troben solucions i camins per anar tirant i anar agombolant una situació terminal, en molts de sentits. Una crisi sempre creix sobre una altra crisi, un deteriorament s'explica a partir de les causes que el provoquen. Aquest és el nostre cas, aquesta és part de la nostra tragèdia quan ens adonam que no estam suficientment preparats per discernir allò que està passant i no acabam de trobar un full de ruta que ens permeti ordenar la nostra pròpia vida col·lectiva.

En el mapa actual la crisi no ens deixa analitzar la crisi, han desaparegut els ponts, molts camins estan intransitables i no hi ha metes clares. Cada generació, tanmateix, ha de respondre davant els reptes i les proves que planteja el seu temps. La història de la humanitat no inclou generacions amb un major grau d'heroïcitat respecte de les altres.

La nostra, potser, està ascendint un coll de primera categoria i això suposa un esforç pel qual no estàvem suficientment preparats ni mentalment ni físicament. Ara, però, estam en condicions de fer autocrítica, sabent que sense aquest gran contratemps mai més no hauríem pres consciència de les nostres debilitats individuals i col·lectives.

Ara sabem que no sabem, no produïm prou, no gestionam amb rigor, no estam prou formats, sobretot si aspiram a construir futur. El demà no depèn completament de la nostra voluntat, però és una conseqüència de les nostres pràctiques i de les nostres prioritats d'avui.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris