algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
18°

Un monument a cada passa

Entenc aquells sectors de la societat balear que estan desnortats davant les polítiques de l'actual govern. Ho entenc i compartesc el neguit i les estratègies que han engegat els col·lectius més dinàmics i compromesos. És un sentiment que ens fa doblement infeliços.

Per una banda, hi ha proves cada dia més clares que les coses no es fan bé, sobretot des de dalt. Però per altra, entenc que la contaminació acústica que surt del Parlament de les Illes Balears ho està podrint tot. Aquesta situació em recorda els aiguats tropicals de l'antigor. Aquella aigua tèbia i tòxica que podria tot allò que tocava i en només una hora criava tota casta de cucs. Sobreviure a una tempesta tropical era certament difícil, perquè per una banda l'aigua no era potable i per altra la set era espantosa i esdevenia una tortura. Com ara.

El desig que les coses de la política canviïn és absoluta i potser té un punt de tortura en constatar que difícilment pot néixer un model nou de fer política. Allò més llastimós és constatar com es podreix i es fulmina la memòria. Ho hem pogut constatar aquests dies i hem de lamentar l'escassa sensibilitat dels sectors progressistes illencs per recordar i defensar un dels projectes més lúcids i moderns, com era la denominada ecotaxa. Hom té la sensació de la persistència de molts complexos d'inferioritat entre les classes populars illenques.

Una d'aquestes persistències apareix en forma de por, per no dir de terror, davant el poder, precisament perquè venim d'un passat sense misericòrdia amb aquells que s'atrevien a contradir els poders establerts. El monòlit que l'associació cultural Albopàs ha inaugurat aquest cap de setmana passat a sa Pobla ens recorda la tragèdia de la Germania, però també fa memòria dels nostres patriotes i herois que defensaren una idea i donaren la vida per canviar les bases estructurals de la nostra societat. Els seus noms són vius i formen part dels èxits de la col·lectivitat, però sobretot serveixen per estimular i corregir desídies i menfotismes.

Un segon monument, en aquest cas al cementiri de Montuïri, també s'aixecava aquest diumenge en record d'un altre col·lectiu viu. Les víctimes de la Guerra Civil mai no moriran. Allò que està morint, desgraciadament, és tot allò que està en la prestatgeria de les conquestes socials i polítiques de la modernitat.

Cada reunió del govern de l'estat o del govern de les Illes Balears està associada a una mala notícia, cada enginy té un component destructiu, cada proposta serveix per empitjorar la realitat i fer bona la del dia anterior. Necessitam un monument a cada cantonada, un monòlit que ens recordi qui som i d'on venim, necessitam imatges vives que donin visibilitat als valors amagats del país, a tot allò que constitueix l'inventari de causes i de vides dedicades a forjar un país que no té absolutament res a veure amb el país que tenim. Ara que la ciutadania està emocionalment tocada és el moment de reconstituir la musculatura de la memòria, amb la intenció de discernir clarament on convé dedicar l'energia positiva de què diposam encara en el dipòsit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris