algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

L’art i la tortura

Quan el pintor Vasili Kandinski va concebre les seves sinestèsies no podia preveure que una burda imitació dels seus quadres serviria per refinar l'art de la tortura. Kandinski havia topat amb el dogmatisme dels seus compatriotes revolucionaris -els anomenats artistes soviètics productivistes-, i s'havia hagut d'exiliar de Rússia anant a parar a Alemanya -on va treballar a l'Escola de la Bauhaus-, però sempre va concebre l'art com una espiritualitat, com el contacte i el treball amb tot un plegat de formes pures.
Durant els últims deu anys de vida, Kandinski vivia a París, però en cap cas podia imaginar que un anarquista d'origen francès usaria el seu art per decorar les terribles txeques de Barcelona, habitacles refinats per a la tortura dels enemics de la causa "revolucionària". En aquestes cel·les catalanes, el presoner, durant la Guerra Civil, havia de conviure amb aquests quadres, a més d'amb l'escalfor que propiciava el fet d'estar enquitranades per fora. Tampoc no podia ni dormir, ja que el tauló que li feia de llit estava inclinat, i ni pensar que pogués estirar-se al terra o caminar: l'artífex d'aquestes cel·les havia clavat a terra tot un seguit de maons, que obstruïen tota possibilitat d'anar i venir o d'asseure's amb un mínim de confort. L'única cosa que podia fer era mirar les parets, farcides d'aquelles imitacions barroeres de Kandinski, de Klee o dels dissenys de la Bauhaus. ¿No havia parlat Kandinski en els seus escrits teòrics dels efectes psicològics del cromatisme? Doncs el creador de les cel·les, abeurat en aquestes teories, va posar vidres verds i blaus a les finestres, tot per propiciar la tristor i la melangia en la ment dels castigats.
Hi ha una foto inquietant. L'octubre de 1940 un dels homes més sinistres del règim de Hitler -Himmler- visita Barcelona, ja finida la Guerra Civil espanyola. Barcelona pateix sota la fèrula de Franco; i l'inventor de les txeques "artístiques" ha mort afusellat després d'un consell de guerra. Però Himmler és rebut a Barcelona per les autoritats del règim victoriós, i ¿on el porten? Doncs a la txeca avantguardista, tot perquè aprengui "de l'enemic" l'art de la tortura que el règim nazi ja havia refinat a bastament pel seu propi compte. Hi ha una fotografia que ens recorda la visita. Himmler i els seus homes dins la txeca comunista, posant victoriosos, amb els maons clavats a terra entre els peus, les parets dibuixades amb embogidores formes geomètriques. L'art i els assassins. La bogeria i el geni del segle XX en una sola imatge pertorbadora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris