muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:
10°

La gran purga

En un reportatge emès per la televisió catalana, un periodista occidental s'apropava a la biblioteca nacional de Pyongyang, la capital de Corea del Nord. Allà demanava veure els llibres que s'hi guardaven, però el més sorprenent és que tot el que tenien -més de cinquanta mil volums- era del mateix autor: Kim Jong-il. El líder de Corea del Nord ha mort aquesta setmana, però la desaparició d'aquest dictador tanmateix no és cap gran notícia per a les llibertats dels seus conciutadans. Sembla que aquest senyor ja havia heretat el tron del seu pare -fundador del país-, i que ara serà el seu fill, Kim Jong-un, el qui el succeeixi.

Es consolida així un híbrid polític manicomial: una dictadura comunista hereditària, és a dir, un dels despropòsits més grans que pugui operar-se contra les llibertats civils, els drets de la vida, la dignitat i la prosperitat en el món en què vivim. Qualsevol persona preocupada per les llibertats té en Corea del Nord un punt d'atracció indefugible: ¿com és possible que continuï aquest règim, basat en la militarització de la societat i l'aïllament econòmic, en l'esclavatge, en l'ofec de la llibertat de premsa, tot en un país sense diaris, ràdio, Internet? Des d'Orwell i la seva extraordinària novel·la 1984 que sentim atracció per les dictadures, pel despotisme que, en nom de la modernitat, oprimeix l'home i el retorna a un embrutiment que potser no troba precedents ni a l'Edat Mitjana. El més fascinador i inconcebible de les dictadures modernes és aquesta mescla de paternalisme, de bona fe sense escrúpols, de ganes de salvar el món, de messianisme eixelebrat que governa la vida d'aquests dictadors i dels seus súbdits forçosos.

Entre les moltes coses inquietants d'aquest règim, i que de tant en tant trobem a la premsa, és la seva predilecció per les armes nuclears, mitjançant les quals manté en escac tota la zona i pretén immunitzar-se davant d'una improbable invasió nord-americana. L'altra és la complicitat xinesa, que juga a una ambivalència tan inquietant com intel·ligent pels seus interessos. Mentrestant, però, hi ha tot un país, amb milions de vius i de morts, tancats en un immers gulag. En el reportatge citat vèiem que en cada edifici públic hi havia, a més dels retrats dels líders, pare i fill, les cares acolorides de Marx i Stalin. Els comunistes afirmen que allò no té res a veure amb les seves idees, que ells militen a favor d'una absència final de tota forma d'Estat. Mentre això no arriba, però, l'única forma que han trobat els comunistes històrics és el socialisme totalitari: els horrors de les col·lectivitzacions, i la gran purga.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

I es El-Assad a Síria. Per altra banda, com van de drets humans a Corea del Sud? S'hi permet celebrar es primer de maig, per exemple?

Valoració:1menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

Una altra dinastia comunista: els Castro a Cuba.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris