nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Crisi i efectes col·laterals

Em fa la impressió que tractam malament la present crisi europea. I no em referesc només a l'econòmica, amb un neoliberalisme desbocat que n'ha estat -i n'és- el principal causant. El que em preocupa encara més -perquè de la crisi econòmica se suposa que qualque any ens en sortirem- és el desencís que hi comença a haver a tot arreu. Estar instal·lats en un canvi de model de societat -en negatiu, perquè ara mateix les coses només canvien per empitjorar- genera una inquietud constant.

El ritme accelerat dels esdeveniments, a més, ens agafa dia sí dia també amb el peu girat. I la intranquil·litat es converteix en temor perquè a l'horitzó (quin horitzó?) hom no veu solucions. O, millor dit, la solució és tan perversa que pagaran la crisi gairebé en exclusiva aquells qui no l'han provocada. Per això ara mateix hom no beslluma més que misèries. I, per a acabar-ho de rematar, el criteri l'imposen els mateixos que fa uns anys eren els adalils d'una suposada opulència que semblava que no tendria fi; és a dir, els qui impulsaven una follia consumista com a paradigma d'un desenvolupament material que se suposava il·limitat. Ara són els qui parlen de futures recuperacions que tanmateix no arriben.

El veritable problema, però, perquè el que acab de comentar -i no és precisament cap gran descobriment- no és tant un problema, encara que ho és i ben gran, com un fet, són les conseqüències pitjors que se'n poden derivar. La desesperança i la frustració són un terreny abonat per a ideologies esbiaixades. No seria la primera vegada que les crisis econòmiques obren la porta al fanatisme polític.

Ara mateix hom té la sensació -si concretam les divagacions anteriors en el món que ens és més immediat- que els ciutadans tolerants i respectuosos amb l'"altre" (un "altre" referit simplement als qui pertanyen a una altra cultura, qualsevol que sigui) són cada vegada més minoritaris, mentre que la legió de fanàtics va en augment. El rebuig a l'"altre" és un ideal que atreu molta gent, cada vegada més. No ens enganyem, les noves condicions socioeconòmiques que es derivaran de la crisi present provocaran problemes d'inadaptació; els canvis profunds que ens esperen, més enllà de l'estrictament econòmic, produiran dosis psicòtiques.

I si hom no encerta a trobar solucions creadores, la neurosi suplirà els ideals. Aleshores, a falta d'enemic extern (no hi ha amb qui fer cap guerra per encaminar la frustració), la cosa es pot canalitzar internament. I aquest "altre" que som nosaltres ho patirà. Encara més.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris