algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Els inamovibles

Contra l'esquerra abertzale no fa falta posar cap judici, anar als tribunals ni fer prevaler la presumpció d'innocència. Tot ja està decidit abans de començar a jugar a fer-nos els demòcrates. Sembla que qualsevol intent de fer política des d'aquests plantejaments ideològics -del tot legítims un cop s'han acceptat les normes democràtiques i s'ha refusat la violència com a mitjà d'accés a un futur estat propi- serà sempre criminal.

¿Fins quan? ¿Quan de temps la ultradreta espanyolista titllarà d'etarres els representants d'aquest sector ideològic? ¿Per sempre? ¿Fins a la fi dels temps? ¿Ja no és possible ser d'esquerres i independentista basc sense que se't titlli d'assassí? ¿Però és possible ser de dretes i espanyolista i alhora ser moral i totalment democràtic -tot i haver mantingut certs coqueteigs amb la violència franquista o heretar-ne alguns plantejaments des del constitucionalisme més tancat de mollera? ¿Per què una cosa sí i l'altra no? Tots demòcrates o tots autoritaris, és a dir, fent camí per a tornar a la troncada i a l'estirabot primitiu.

¿Per què no abandonar d'una vegada aquesta retòrica i apropar-se de bona fe a una entesa que acosti posicions entre diferents concepcions de l'estat espanyol, etc.? Un dirigent del PP basc va deixar dit en el seu moment que ni que diguessin "Visca Espanya!" podrien presentar-se a les passades eleccions. En aquesta línia s'ha d'entendre la realitat d'aquesta passada setmana: la prohibició a Amaiur -una vegada han aconseguit entrar al Congrés del diputats i al Senat- de tenir grup parlamentari propi, tot i representar prop d'un 20% de la societat basca. És molt senzill omplir-se la boca de democràcia i llibertats; quan toca, però, posar-la en pràctica, tot, de cop, es torna difícil, inamovible, sobretot considerant que la bandera de les víctimes ha estat segrestada, políticament, per un plegat d'associacions extremistes, que han trobat en els mitjans de comunicació d'ultradreta un altaveu clamorós. És des d'aquests sectors des d'on es demana la destralada contra el grup parlamentari abertzale, i el PP es veu amb l'obligació de complaure'ls.

Quan s'està al centre polític, amb una àmplia majoria, s'ha d'estirar tothom cap a la racionalitat, el consens, la moderació. Reduir el món a una lluita entre bons -nosaltres- i dolents -els altres- és el propi dels partits radicals i per això mateix minoritaris. Que el PP agafi aquests plantejaments en aquests temes, i en d'altres, només pot fer que embrutar la vida política espanyola, en un temps, i en unes circumstàncies, que demanen molta amplitud de mires.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris