algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

El gran timoner

Sembla que encara hi ha alguns optimistes convençuts que d'aquesta situació econòmica ens en podem sortir a curt termini. S'espera que el govern de la dreta espanyolista -Rajoy i els seus mestretites- faci un seguit de reformes més o menys miraculoses, la finalitat de les quals només pot ésser crear ocupació o donar confiança als hipotètics nous empresaris: una reforma fiscal, una de laboral i l'altra d'educativa. Això, com dic, és el que s'espera, però per altra part tenim un seguit d'experts que ens volen assabentar que les regnes de la situació no les porta ningú. "No hi ha ningú al timó", afirmava el catedràtic de filosofia Daniel Innerarity en una entrevista recent, en la mateixa línia que Jürgen Habermas, un dels pensadors més influents i prestigiosos de l'actualitat, que també es lamentava de la manca d'alçada de la classe política europea. ¿Cabia, però, concebre una altra cosa? És a dir, ¿algú espera encara que existeixi un govern, una institució, un ordre, un entramat de poders capaç de governar la totalitat de la nostra vida en comú?

Quan Europa i l'Occident liberal van decidir apostar per la societat oberta van abdicar totalment d'aquesta aspiració; efectivament: "no hi ha ningú al timó", perquè vam comprovar que posar-hi algú -algun comitè expert, algun rei filòsof, algun cappare autoritari, algun politburó, algun cabronàs maximalista sense escrúpols- no porta gaires bon resultats: ni prosperitat ni llibertat, ni res que s'hi assembli. El poder social està dividit: els parlaments, els governs, els territoris amb la seva pròpia autonomia, els sindicats, les universitats, els lobbys indignats o panxacontents, els periodistes, els ciutadans, etc., tot això i molt més forma el magma social que ningú es pot veure en cor de dirigir o controlar, i tot perquè aquesta aspiració ja hem constatat que no només és vana sinó totalment contraproduent.

Tot el que es pot fer des del poder polític és gestionar un pressupost i mirar d'implementar un seguit de lleis de tempteig. I res d'això no garanteix cap mena de resultat no només satisfactori sinó ni tan sols previsible. La nostra realitat social no és fruit de la ment de cap filòsof, de cap polític, de cap ideologia o programa: és un entramat format per al·luvió d'un plegat de coses indestriables i contradictòries entre si, la realitat final de les quals ningú ha estat mai en condicions de calcular. Això no és cap catàstrofe; és una gran oportunitat. Com que tot no pot ser dominat ni previst ni governat, tot pot trobar un camí lliure cap a un futur que sempre deixa astorats els endevins.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris