cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

Espanya

Frau Merkel ha afirmat que Zapatero és gairebé un heroi. Quin error...! Perquè els herois som nosaltres, els ciutadans que hem resistit estoicament aquesta darrera legislatura. Conscient que el vaixell de l'Estat fa aigua, Bono ens encoratja a fer pinya i tirar endavant, que ell ja s'encarregarà de dotar el PSOE d'un secretari general amb dallonses per a cridar un visca Espanya que acoquini els galls de llavor, encara que per aconseguir-ho hagi de recórrer a algun sobrevivent dels Tres Tenors. Bono creu que la crisi pot superar-se amb un cant conjunt de cançons patriòtiques. Ho va dir durant l'acte de commemoració de la Constitució.

Amb altres paraules, però ho va dir. Únicament ho va entendre Rosa Díez, perquè la dreta és massa prosaica i no s'emmiralla amb els Ramiro de Maeztu ni els Calvo Sotelo. Sols el negre de Bauzà (On oneja la bandera vermella i groga existeix la llibertat i l'estat de dret...!) recupera la veta florida d'Eduardo Marquina amb expressions que esdevenen prometença d'una nova versió de l'Himne Nacional. Va ésser, la intervenció de Bauzà, la nota de color en un dia marcat pels tons grisos de la desesperança.

Cayo Lara va fer seu el discurs dels Indignats. I Duran i Lleida, els dels independentistes, amb tant d'èmfasi que qualsevol dia se'ns despulla davant les lleones de les Corts talment com ho va fer María Lapiedra a les portes del parlament català. El prestigi de la Constitució ha caigut en picat. Artur Mas: "No sentim com a pròpia la Constitució". Duran i Lleida: "Incumplir el Estatut es pasarse por el forro la Constitución". Cayo Lara: "PP y PSOE han convertido la Constitución en papel mojado".

El 6 de desembre, aniversari de la Constitució, ens revela un paisatge lúgubre. PNB, Geroa Bai, BNG, CIU, ERC i ICV no assistiren als actes commemoratius. Mentre Urdangarin recorre la ruta dels elefants, també dita de Matas, i ja és a Nova York, el Rei ens recorda el Franco cinegètic de la senectut i disposarà d'una cadira ergonòmica que li permetrà descansar entre tret i tret quan vagi de caça.

La Monarquia perd popularitat a dojo. Catalunya i Euskadi es declaren anticonstitucionals. I, a més a més, a Euskadi governa algú que no està legitimat per les urnes. La Conferència Episcopal vol suprimir els matrimonis gais, modificar la llei de l'avortament i convertir "El Valle de los Caídos" en el referent espiritual de la regeneració democràtica. Els aturats, en el conjunt de l'Estat, superen els cinc milions, i Standard&Poor's no ens perd de vista, pendent del deteriorament econòmic.

El PSOE de Rubalcaba i Chacón (tanto monta, monta tanto, i ambdós cavalquen en somera) no està en condicions d'exercir allò que se'n diu una oposició responsable. De manera que si el Pepé no l'encerta amb el paquet de mesures que ha dissenyat per sortir de la crisi, es produirà un buit monumental de credibilitat. No és estrany que Bono, en lloc d'introspectius, ens vulgui cridaners. Qui abusa de les soflames patriòtiques enganya o no pensa. En tenim experiència. Fatalment, Espanya sempre s'assembla a aquella Espanya. L'únic conhort és que Europa no tornarà a ésser mai aquella Europa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris