algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Palma (no de Mallorca)

Ja ho deia l'altre dia (de pagès) Guillem Frontera: "Si un del meu poble diu al cafè ‘me'n vaig a Palma de Mallorca' és ben segur que li posaran un malnom". I sí, per coses més insignificants han posat malnoms. He sentit contar que al meu poble hi havia un pagès poc fener que cada dematí abans de partir cap al camp mirava el cel i si veia un nigul, encara que en fos una miniatura, deia: "Uf, amb aquesta ennigulada val més que no me'n vagi". I així dia sí, dia també. En conseqüència, a aquell senyor li posaren com a malnom en X "de s'ennigulada".

Últimament part de les tempestes i calabruixades ens arriben via toponímia. Quan encara no ens havíem recuperat del desgavell que proposa la batlessa de Maó, amb la forma arcaica de Mahó o la castellanitzada de Mahón (aquí peca per defecte, perquè la forma espanyola bona seria "Ladrillo", que és com s'anomena un maó -l'ocurrència l'he manllevada de l'amic Joan Melià), el PP ha recuperat la forma colonial Palma de Mallorca.

Tothom sap que el nom, sense cap afegitó, prové de l'època romana. Així batiaren els romans la ciutat que havien fundat. Anys enrere hi hagué debat sobre si la ciutat romana de Palma corresponia o no a l'actual emplaçament, però ja fa temps que està del tot resolt: Palma, efectivament, és Palma, però no de Mallorca. Després dels romans, ciutat i topònim entraren en crisi. I arran de la conquesta musulmana l'antiga i decadent Palma es convertí en l'esplendorosa Madina Mayurqa, tota una altra cosa. Després de la conquesta catalana la ciutat fou rebatejada amb el mateix nom que l'illa, Mallorca (o Mallorques). Però sense tractar-se d'una aposició de la denominació musulmana, com se sol dir. Ja fa anys que ho explicà l'arabista Miquel Barceló, i cal fer-ne cas. Tanmateix, és possible que ja a l'època es produís un ús vacil·lant entre Mallorca i Ciutat de Mallorca, com si el mot "ciutat" també fes part del topònim.

Tornant a la denominació antiga de Palma, ni rastre a l'època. Excepte una referència escadussera i mig enigmàtica, al Repartiment, a una "Palma Alta" que hom havia proposat situar entre la Real i Son Sardina, i que sembla que les excavacions fetes a Son Espases han tret a la llum. Hem d'esperar que arribi l'Humanisme del segle XV perquè els lletraferits del moment, amb l'objectiu de repristinar el món antic, recuperin la forma clàssica de Palma, l'ús de la qual s'estén progressivament, però sense cap afegitó. Perquè sigui així haurem d'esperar que arribi l'administració colonial del segle XIX. I el PP, clar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris