nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

Una constitució envellida

La Constitució espanyola s'ha fet vella. I ja no serveix per a allò que, teòricament, constituïa la seua funció inicial. No ho dic jo només: ho diu l'exdiputada del PP al Parlament de Catalunya i professora de Dret constitucional Montserrat Nebrera. La Constitució espanyola s'ha fet vella perquè no podia mantenir-se jove de cap de les maneres. No podia continuar jove, com hi continua l'americana, per molt que tengui més de dos segles. I l'americana continua jove perquè els ciutadans, de manera completament generalitzada, se la senten seua. Mentre que, a hores d'ara, amb relació a la Constitució espanyola, es produeixen unes paradoxes extraordinàries. Ara, els que no varen votar-la favorablement perquè la trobaven excessivament agosarada la defensen com un autèntic talismà per salvaguardar els seus punts de vista. Els que la votaren favorablement, en canvi, ja compten moltes persones, en els seus rengles, que consideren que s'hauria de canviar per tal d'adaptar-la a la realitat actual.

Una democràcia formal

El punt fluix de la Constitució espanyola és, evidentment, la manca d'acord per resoldre la qüestió nacional. La transició a la democràcia va constituir un èxit evident pel que fa a l'assoliment d'un sistema polític amb una democràcia formal. Es va passar d'una dictadura militar (més o manco civilitzada al llarg del temps) a una democràcia formal, sense patir cap tipus de traumatisme social de grans dimensions (com alguns temien). Per tant, la transició, pel que fa a les formalitats democràtiques, va ser un èxit.

Contràriament, emperò, no es va produir la transició, del tot necessària, del reconeixement de la pluralitat nacional. Es va intentar bastir un model que s'assemblàs una mica al model federal alemany, però sense arribar-hi, i que tengués elements del model autonòmic italià, però superant-lo una mica. És del tot evident que un estat històricament al·lèrgic a la pluralitat, com l'Estat espanyol, no podia comptar amb cap model propi de gestió de les diferències nacionals.

Compromís

La Constitució del 6 de desembre intentava basar-se, com totes les constitucions, en el compromís. Es buscava un punt de trobada entre el que podríem considerar els extrems, o els pols de tensió. Per exemple, es fomentava una mena d'amnèsia per fer tabula rasa dels traumes derivats de la guerra (in)civil i de la dictadura. De sobte, feia la impressió que tothom havia estat sempre al costat de la democràcia. Els que realment hi estaven des de feia dècades es comprometien a fer la vista grossa amb relació als nouvinguts al sistema democràtic, i aquests acceptaven la pluralitat d'opcions a l'hora de concórrer a les eleccions. Es tractava d'un compromís que tothom veia factible.

Vella i inservible

En el pla nacional, el compromís era entre els que consideraven que Espanya havia de ser un estat monolític, amb una sola llengua, una sola bandera i una sola cultura, emparat en una estructura fermament unificada, i aquells que consideraven que cadascuna de les tres nacions ibèriques sense estat tenen dret a l'autodeterminació. El compromís: un estat de les autonomies asimètric, en què hi havia "nacionalitats" (que alguns llegien com a sinònim de nacions sense estat) i "regions" (és a dir, parts de la nacionalitat dominant). Tot plegat estava redactat d'una manera prou ambigua com perquè el compromís fos possible.

Diversos agents, emperò, han trencat el compromís constitucional, i això fa que aquesta constitució vigent hagi quedat vella i ja no serveixi. Va trencar el compromís el Tribunal Constitucional rebaixant l'Estatut de Catalunya; el va trencar el govern espanyol carregant-se el pla de nou Estatut per al País Basc (popularment, pla Ibarretxe). L'ha tornat a trencar el Tribunal Constitucional erosionant el sistema d'immersió lingüística a Catalunya. L'ha trencat el PP optant per a una "renacionalització" de l'Estat, i la FAES busca i cerca la manera de trencar-lo encara amb més eficàcia. I se senten fora de la Constitució espanyola tant el catalanisme com el basquisme, de manera amplíssima. El compromís, per tant, s'ha evaporat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris