nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Política punt com

En certs moments, supòs que empesos per una certa eufòria, alguns varen començar a teoritzar que les noves tecnologies (internet, pàgines webs, mails, Facebook...) suposaven una revolució en la manera de comunicar políticament i, sobretot, de les campanyes electorals. El cas Obama era l'exemple d'aquesta nova època. Personalment el meu escepticisme em feia pensar que no n'hi havia per tant, almanco, contemplant les coses amb una perspectiva de termini curt i mitjà. És evident que aquestes eines suposen, millor dit, podrien suposar, un gran canvi. I a més un canvi en positiu, perquè possibiliten o podrien possibilitar que el pensament únic dels grans centres de poder (polític, mediàtic, econòmic) trobin alternatives i altres centres d'emissió d'opinió i d'idees. I tot això seria molt democràtic i molt bo per a la diversitat i per un pluralisme que damunt el paper forma part de l'essència del règim de llibertats en què vivim...

Quin és el problema? El problema, al meu parer, es troba en si tenim una ciutadania a qui interessi conèixer alternatives, l'home (genèric) polític que es vol informar i que té prou criteri per discernir existeix més enllà d'una minoria minoritària? I el problema està en el fet que ens acabam informant, els pocs que ho feim, en els nostres, és a dir, consultant bàsicament llocs que combregaran amb la nostra ideologia. Que estam començant una nova era i encara no som prou conscients del seu impacte, probablement sí. Tanmateix, no deixa de ser curiós el poc protagonisme de totes aquestes novetats a les darreres conteses electorals. Vivim un temps en què tenim molta informació a l'abast, el que ja no està tan clar és si, en general, els ciutadans estan millor informats. Aquesta és la paradoxa. Més enllà del potencial, que hi és i s'ha d'anar fent camí, on és la realitat, quin és el grau d'ús i utilització dels grans avantatges que podem aprofitar. Ens enlluernam pel potencial però prestam poca atenció a l'estat actual. En definitiva, la meva sensació és que no avançam ni en el ritme ni amb la profunditat que alguns apuntaven. La televisió continua sent el gran mitjà, per cert, un gran mitjà on l'arribada de multitud de canals no ha significat un aprofundiment del pluralisme i de tots aquests grans conceptes que ja coneixem i que trobam tant a faltar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Caubet, fa mes de 9 anys

El problema no són les NNTT, més aviat si els polítics de torn s'atreveixen a fer-les servir per comunicar les seves idees, i no com a eina de propaganda. Vostè mateix va oferint petites "pildores" al FB i altres polítics com Pablo Martín també. Aquest darrer és molt actiu en el seu FB i no refusa el combat cos a cos per defensar les seves idees i debatre amb altres usuaris de FB. Per altre banda, totalment d'acord amb en Joan Gabriel.

Valoració:0menosmas
Per Joan Gabriel Mora, fa mes de 9 anys

Les noves tecnologies van fent camí. I és un camí imparable. Les revolucions àrabs, el moviment dels indignats, les protestes a Moscou per un possible frau en les recents eleccions. L'impacte de les noves tecnologies caldrà veure'l amb la perspectiva històrica que ens donaran els propers decennis, sobretot en el context de crisi generalitzada que vivim. Una crisi que, malgrat tot, té alguns aspectes positius: els ciutadans europeus s'estan desempallegant el menfotisme general que ha propiciat en el darrer quart de segle el desgavell de la política amb tot el seu enfilall d'abusos i corrupteles. Basta veure com estan despertant els italians, amb dolor i llàgrimes, de l'inefable i nefasta era Berlusconi.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris