nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Estat pobre, pobra Constitució

El darrer curs no ha estat gaire lluent per a la Constitució. Hem constatat ganivetades significatives a l'Estatut de Catalunya i hem assistit a una reforma exprés d'un text constitucional que fins ara havia estat intocable i inqüestionable. Les majories han justificat allò que se'ls imposava i no ho han permès quan la demanda era interna. El Tribunal Constitucional tampoc no és dels organismes que inspiren empatia entre la ciutadania, sobretot perquè cada cop s'assembla més a un comitè de competició, al servei dels interessos centralistes, incapaç d'actuar d'ofici. Els actes de commemoració de la Constitució han derivat en operetes provincianes o en convocatòries destinades a passar llista i conèixer tots aquells que cal posar a la nòmina dels tèrbols i desafectes al constitucionalisme. Des de 1978, el nombre d'anticonstitucionals ha augmentat en progressió aritmètica, és a dir de manera constant a mesura que l'arquitectura de l'estat s'allunya de l'esperit constitucional consensuat el 1978.

La desafecció ha augmentat fins a nivells d'una envergadura considerable de tal manera que els mitjans de comunicació estatals liberals tampoc no se senten còmodes amb el tema, tot fugint dels paranys que els posa la dreta més pintoresca. En trenta-tres anys, l'Estat espanyol ha perdut frescor i ingenuïtat. És més, sembla una estructura feta malbé, com a conseqüència de la deixadesa d'uns, els maltractaments dels altres i la indiferència de les majories. Un dels símptomes més clarificadors de l'estat d'ànim actual ens arriba a través del futbol. La setmana de la Constitució és en realitat la setmana del clàssic, una setmana buida de continguts i superficial des del punt de vista emocional.

Comparau els jugadors actuals amb el gran Sócrates, el líder de la selecció del Brasil en el Mundial de 1982, que acaba de morir aquest dilluns al seu país, als cinquanta-set anys. Era conegut com l'heroi de la democràcia, l'esportista implicat a favor dels drets humans i de la justícia, i simpatitzant del Che Guevara. Sócrates promogué, amb el seu company Wladimir, un moviment format per esportistes destinats a lluitar contra l'autoritarisme. El mateix 1982, el seu equip, el Corinthians, jugà el darrer partit de competició, abans de proclamar-se campió de lliga, amb el lema ‘democràcia' a la samarreta. Sócrates potser és ja una metàfora del nostre temps, un filòsof, un metge, un lluitador cívic que es donà a conèixer per tot el món gràcies al seu lideratge en un camp de futbol. Potser mai com ara l'esport espanyol no havia estat tan competitiu, però mai no havia estat tan servil al sistema. Entenc que la crisi econòmica serà circumstancial, però allò que serà imparable serà la militància a un model d'estat que emocionalment navega per les aigües del republicanisme silenciós i de l'anticonstitucionalisme pacífic. Parlam d'una ciutadania informada, cada cop més convençuda que l'estat ha elegit el pitjor camí per transitar cap al futur.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris