cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Contra el consum

No és la primera vegada que els veiem; l'altre dia va ser a Barcelona, i tot perquè les botigues havien obert fins a mitjanit. Són un exèrcit de gent emmascarada, vestida de fosc, un grupuscle de místics estrictes, que es passegen per les avingudes comercials amb els seus cartells i les seves proclames, tot per oposar-se al consumisme.

 Intenten intimidar els consumidors, la gent que surt del centre comercial amb un somriure i unes sabates noves. ¿Per què? Sembla que volen salvar-nos. Rere les màscares s'hi amaguen les mirades tranquil·les dels que masteguen la veritat el món i fumen la pipa de la pau sostenible.

Veuen en el consum de les masses una forma de devastació, alguna cosa pecaminosa i nociva per al medi ambient, contrària als pobles oprimits, el símptoma d'una buidor interior -l'alienació- creada per una indústria publicitària que ens ha inoculat necessitats artificials i contràries als seus vertaders interessos. La gent que encara pot consumir surt de les botigues amb les seves andròmines: els puritans els esperen per recordar-los que són mortals i que tota felicitat és a traïció, a més d'efímera.

No hi sortida "contra el consum" a les nostres societats. Els que no volen consumir, els que imaginen que no consumeixen perquè estalvien només demostren una cosa: que no entenen el funcionament de l'economia dels nostres països. L'única manera de no consumir ni abonar la lògica del consum consisteix no a no gastar, sinó a no guanyar res o molt poc, l'únic necessari per sobreviure: encara que no t'ho gastis ho tens al banc, em sembla, i allà el calé només hi fa dues coses: 1) esperar un consum futur d'algun bé més valuós o car; o 2) finançar el consum d'un altre client del banc on estotges els estalvis. És impossible escapar de la dinàmica social del consum llevat que no tinguis diners. Els únics que han entès això són els captaires, els quals, també a les portes dels centres comercials, demanen almoina, exclosos del paradís consumista.

Això no vol dir que els individus, singularment considerats, no hagin de consumir de manera responsable. Però fins allà on jo conec els consumidors, però, ningú no sol tirar la casa per la finestra mai, i menys en els temps que corren. El problema és el contrari: les botigues tanquen, es perden llocs de treball. Per altra banda, les retallades públiques, que ens són imposades per unes autoritats que no tenen diners: uns diners que surten d'uns impostos que també genera el consum. No hi ha consumisme, sinó vincle social: els diners ens enfonsen tant com ens lliguen.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris