algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Crisi i corrupció

Des de fa un temps, un dels temes més recurrents és el de la crisi econòmica. Tothom vol dir-hi la seva i qui més qui menys s'atreveix a assenyalar-ne els culpables o a apuntar mesures per solucionar-la o, almanco, pal·liar-la.
La veritat és que el tema és d'una gran complexitat. Jo no ho tenc del tot clar, però en aquestes discussions solc defensar dues posicions que em semblen del tot lògiques.
Quant a les causes, sempre he trobat que són moltes i complexes. A més a més de les més evidents, com la bombolla immobiliària, una política creditícia equivocada, una mala planificació dels governants o les tensions en el mercat global provocades per l'augment de la demanda dels països emergents, n'hi ha una que no s'esmenta tant, però que crec que també té la seva importància: la corrupció. Per una part, la corrupció d'alguns polítics que aquí va arribar al cim amb el darrer govern de Jaume Matas. Aquesta corrupció va provocar una gran tudadissa de doblers públics, no només pels que s'embutxacaven els polítics, sinó per tot allò que es pagava de sobres en donar els contractes no a la millor opció, sinó a la que oferia més comissions a les butxaques privades.
Tampoc no cal menysprear la corrupció privada. Avui en dia hi ha una gran quantitat de persones que cobren com a desocupats mentre treballen al mercat negre i moltes empreses et demanen si vols la factura amb IVA o sense. I això també és corrupció.
Fins ara aquesta idea era només una percepció, però dissabte el diari Ara publicava que l'organització no governamental Trasparència Internacional ha publicat el seu Índex de Percepció de la Corrupció 2011 i una de les conclusions que se n'extreu és que "les dificultats econòmiques de la zona euro estan lligades en bona part a la incapacitat dels poders públics per combatre la corrupció i l'evasió fiscal".
Quant a les solucions per sortir-nos-en, som del parer que no poden venir de cap de les maneres de les retallades dràstiques del pressuposts públics que s'han posat tant de moda. Si quan la iniciativa privada està estancada també aturam la pública, entrarem dins una espiral que ens durà fins al col·lapse, amb cada cop més desocupats i ciutadans amb menys poder adquisitiu, que consumiran menys i faran que les empreses guanyin menys, paguin menys imposts i davallin encara més els ingressos públics, per la qual cosa s'hauran d'aplicar noves retallades i així successivament. I això ja ho començ a sentir a dir a alguns economistes de prestigi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris