cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Sanitat sense cost

Durant molt temps hem sentit a dir que el partit de govern que canviés el sistema sanitari i el fes avançar cap a alguna fórmula de copagament perdria després les eleccions. El sistema sanitari universal és un dels grans invents de la història de la humanitat, una fita colossal, meravellosa, a favor de la qual hi està gairebé tothom, en la línia del consens que forja les democràcies socials europees.

Ni els més ultraliberals es plantegen anar cap a un sistema privat, on cada ciutadà elegeix la cobertura sanitària que vol i contracta l'assegurança que necessita. Tot i això, les assegurances privades de cobertura sanitària són un gran negoci també en el nostre país. Als Estats Units tot funciona d'aquesta manera -i tot el que ha pogut fer Obama ha estat obligar a abaixar els preus perquè els més desfavorits puguin adquirir una mínima cobertura-, i aquest sistema americà, basat en un individualisme mal entès, és font de múltiples conflictes: a les pel·lícules i sèries de televisió sempre trobem algun home normal i corrent que comet alguna malifeta perquè la seva assegurança mèdica l'ha deixat de cobrir i de cop necessita diners, que ara ha de robar o obtenir en algun negoci il·lícit.

És bastant probable que el PP acabi implantant alguna forma de copagament d'aquí al final d'aquesta legislatura. Contràriament al que passava abans, però, el ciutadà sembla que està preparat per acceptar-ho. Cada vegada tenim més coll avall que dels serveis públics no se n'ha d'abusar. I sabem que se n'abusa: la gent acudeix a urgències amb massa alegria i també se'n porta massa medicament a casa.

El govern català, que en això està obrint camí, ja ha començat a parlar d'un ‘tiquet moderador', un eufemisme per referir-se a la taxa que està disposat a implantar per cada recepta que es faci. La ciutadania faria bé de començar a adaptar-se a aquesta nova realitat, la qual ens acabarà posant en la línia de les polítiques sanitàries d'altres països, com França o Anglaterra, on existeixen mesures similars. Si es continuen fent tantes receptes com ara, a tot Espanya es podrien recaptar, a un euro per recepta, més de 1.000 milions d'euros, això comptant que també paguen aquest preu simbòlic els pensionistes, els nens, els malalts crònics i les rendes baixes.

Els que diuen estar tan orgullosos d'aquest sistema sanitari tan eficient haurien d'aparcar la demagògia i els gestos justiciers. "Llibertat, igualtat, sanitat" sembla que és la nova consigna dels llibertaris. No hauríem de confondre certes mesures de sentit comú amb una lesió infamant als drets substantius de la ciutadania.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per foc i fum, fa mes de 9 anys

Estic totalment d'acord amb el teu article i les teves conclusions. La sanitat no pot continuar amb aquesta tudadissa sense fi en les presents circumstancies económiques!

Valoració:11menosmas
Per Jaume, fa mes de 9 anys

Molt bé, Cion. I si es controlàs l'economia submergida, o l'evasió d'impostos de les grans empreses, i els fraus fiscals... I si es racionalitzàs el nombre de càrrecs polítics i els sous que tenen, quants de milions recolliríem o deixaríem de gastar? No carreguis el pès sempre als mateixos, Cion.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris