Joan Melià, filòleg i exdirector general de Política Lingüística, ha fet una preocupant advertència: la pervivència del català a les Balears està en perill. Ho fa a partir d'un raonament tan senzill com inexorable: una llengua mil·lenària i implantada a l'Arxipèlag des de la conquesta és a punt de convertir-se en prescindible.
Els indicadors així ho assenyalen: per un costat, les allaus migratòries de les darreres dècades i, per l'altre, la preocupant manca de sensibilitat envers la llengua pròpia que demostren els governants actuals. El resultat pot ser catastròfic a mitjan termini.
Si no es reacciona aviat, si no es posa la protecció del català per sobre de pugnes partidistes i revenges de canvi de Govern, el reflux de l'idioma que forma part indestriable de la nostra personalitat es pot convertir en irreversible. Si això passa, hi perdrem tots, sense distinció d'ideologia ni classe social.
Trobo xocant que ningú parli de que el model econòmic totxo/turisme per saturació/traficants d'il·legals són la segona principal causa de la inexorable mort del Català. Naturalment, la primera causa són les lleis espanyoles que permeten la mort de la nostra cultura, més uns polítics locals que pateixen un ferotge auto-odi. Uns polítics que practiquen la eutanàsia activa o passiva del català, segons les circumstancies.