algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 12°
17°

Política d’apendicitis o amputació d’un òrgan vital?

L'altre dia, el president Bauzà va comparar la situació econòmica de les Illes amb un malalt, al qual no queda més remei que operar d'apendicitis. L'operació d'apendicitis és simple i, per les mesures que proposa, més bé sembla que pretén fer una amputació. Ja coneixem l'afició majoritària del món sanitari a la cirurgia, faci o no faci falta. Un servidor, que ara pateix mal d'espatlla, amb tendons inflamats, i un d'un poc romput, també ha vist planar el fantasma salvador de la cirurgia. I també ha comprovat com a una rosseguera de pacients res els ha resolt; una, dues o tres intervencions. Òbviament, a algun que altre, sí.
Pensar que la cirurgia ho arregla tot és d'una mentalitat d'antigalla. La medicina d'avui, en funció dels coneixements científics en què ens movem ara, que són molt majors que fa un temps, i alhora molt pobres, encara no és una gran cosa. Basta veure les xifres d'inversions d'R+D+I d'aquest país. De tota forma, suposant que no quedi més remei que operar, hi ha moltes formes de fer-ho. I d'anunciar-ho al malalt. Que, en aquest cas, no és un, sinó molts. Faig referència a allò que s'anomena el ritual terapèutic, la forma de donar la informació al pacient. Ted Kaptchuk, de la Harvard Medical School, va estudiar un grup de pacients d'un dolor crònic i els va distribuir en tres grups. Un grup el va posar en llista d'espera per realitzar el tractament, al segon li va donar un placebo, sense gaire explicacions; i a un tercer el mateix producte, però, els feia preguntes i els donava confiança. El resultat fou que els del tercer van experimentar una millora molt superior a les dels altres.

I és que la ciència reconeix la influència dels estats emocionals en les malalties. La Medicina Psicosomàtica tracta aquesta matèria i recomana l'abordatge d'aquestes patologies des de les perspectives psicològica i orgànica, amb un enfocament global de la malaltia. Cada pensament és una molècula, de manera que cada estructura mental pot crear una malaltia específica en el cos. De la mateixa manera que, si fóssim capaços de canviar els nostres pensaments, la nostra cosmovisió o els nostres estats emocionals, podríem aconseguir recuperar la salut, diuen.

Per posar-ne un cas, anunciar en el debat d'investidura que l'Educació serà prioritària pel gabinet Bauzà va ser una opció que va crear unes expectatives. Tothom esperava que en unes àrees es tindria més mirament que amb unes altres. Però, la crua realitat és que no ha estat així. Sembla ser que la partida pressupostària per al 2012 serà de 767 milions, front la del 2010, que va ser de 822, per a Educació. Un retrocés escandalós, del tot contrari a la paraula del president. D'acord amb les paraules dels directors de centres públics, "una clara retallada de recursos materials i personals". En conseqüència: un resultat nefast. Hem tornat a caure en la hipocresia política. Allò que fa més mal a la societat, l'engany. Per això, més que operar d'apendicitis -per eliminar un element sense cap ús-, sembla ser que allò que es pretén és amputar una part d'un òrgan vital.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris