cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

De Randa a la Seu d'Urgell

El 1855, el bisbe de la Seu d'Urgell, Josep Caixal, va ser desterrat a Mallorca, en el context del Bienni Progressista. Havia protestat de forma irada contra les polítiques liberals del govern progressista i va ser obligat a deixar la seva diòcesi. Residí, com és conegut, durant prop de dos anys a la possessió d'Albenya, a Randa, protegit pel bisbe algaidí Miquel Salvà i vigilat per les autoritats algaidines. Des d'Albenya seguia de prop els afers polítics i orientava els seus diocesans. Caixal era conegut per les seves conviccions carlistes, una militància que li havia significat un primer exili a Menorca (1835) i un de posterior a França, fins que tornà al país, el 1845. No coneixem gaire detalls sobre les seves complicitats a Mallorca, exceptuant algunes llegendes locals que el vinculaven amb el clergat local i alguns senyors.

És un estudi per fer, perquè llavors el carlisme tenia a Mallorca un teixit rellevant que encara no ha estat estudiat en profunditat. Una gent segurament no gaire estructurada, liderada per membres destacats de la noblesa local, senyors amb poder a la Part Forana. També hi havia eclesiàstics. Aquest teixit té en comú una certa falta de visibilitat i de coratge per plantar cara a un sistema liberal que entenien excessivament obsessionat amb els béns de l'Església i contrari al poder simbòlic que la institució eclesiàstica mantenia en la societat. Eclesiàstics de casa bona, fundadors de congregacions religioses, capellans que treballaven en l'administració de béns o en la formació dels fills de la noblesa, i clergues joves fills d'amos de possessió formaven l'exèrcit d'aquest contingent carlista mallorquí. L'entorn dels mossens carlistes Gabriel Marià Ribes de Pina o Rafel Caldentey es completava amb congregacions religioses que ells mateixos havien fundat.

Institucions femenines vocacionalment pensades per servir els més pobres del món rural, a perpetuar aquell model de societat tradicional que s'esfondrava i a treballar en aquells fronts on l'estat liberal feia curt, per manca de professionals i de mitjans. En aquests ambients rurals i carlistes, Caixal hi va ser admirat i imitat. Tot i els seus enfrontaments amb la monarquia isabelina, havia estat promogut bisbe de la Seu d'Urgell per la reina mateixa i pel seu confessor Antoni Maria Claret. La majoria d'aquests eclesiàstics esmentats tenen en comú la fundació d'una congregació religiosa.

El 1856, coincidint amb el final del Bienni, Caixal va ser indultat, abandonà definitivament Mallorca i s'incorporà a la seva diòcesi de la Seu, on exercia, també, com a copríncep d'Andorra. Pocs mesos després de la seva tornada proposà a Anna Maria Janer la direcció de l'Hospital de la Seu, on fundaren l'Institut de Germanes de la Sagrada Família. En un context de catalanitat, dissabte passat dia 8, Anna Maria Janer va ser beatificada, en aquella mateixa ciutat on Caixal exercia el seu lideratge ideològic i religiós. Sense el carlisme és gairebé impossible explicar els orígens del teixit social actual, des de Randa fins a la Seu d'Urgell, una causa que avui sembla llunyana però que molt probablement persisteix en el cap de fil d'un sector de la militància catalanista i, també en part, independentista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris