algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 12°
17°

Sóc economista i us deman disculpes

És el títol d'un llibre de Florence Noiville, llicenciada a la prestigiosa escola de negocis École des Hautes Études Commerciales, de París (1984). També va fer un Mestratge en Dret dels Negocis. Després va entrar en una empresa dels EUA i en el món de les finances. Aquella jove dels vuitanta concebia que la vida financera era com anar amb bicicleta. Pots saber córrer; però, res no t'obliga a ser un ciclista d'elit professional. De manera que al cap de 10 anys de finalitzar els seus estudis és va transmutar en periodista: La vida és única, i l'hauríem d'assaborir i estimar. Treballa a Le Monde i, paral·lelament, també ha publicat alguns llibres.

El 2009, ja en plena crisi, als vint-i-cinc anys de la seva promoció, va rebre una trucada dels seus excompanys, per festejar la data. La seva resposta inicial fou: "Som la promoció d'economistes que ha dut al món la major crisi de la història. No hi ha res a celebrar". Amb tot i això, va participar de la trobada. Allà, sent part d'una reflexió conjunta amb els seus condeixebles, es va adonar que aquells no pensaven que la cosa anava tan malament. Els milers d'aturats eren un accident. I la crisi una topada de la qual aviat se'n sortirien. Fins i tot, alguns, treballadors de Goldman Sachs, feien befa de la caiguda de Lehman Brothers, ja que els va permetre captar els seus clients. A partir d'aquí va començar un procés de reflexió personal, que va complementar amb una sèrie d'entrevistes i algun sondeig, entre companys, professors i alumnes de l'escola.

El seu interès era centrar-se en l'educació que van rebre -la seva preparació. I es demanava fins quin punt una part de la culpa d'aquest desastre corresponia al tipus d'ensenyament impartit a les escoles de negoci. Les pràctiques d'avarícia extrema, sense escrúpols, no solen conduir a un benefici col·lectiu acceptable. I ella opina que allà s'orienta els alumnes cap a un capitalisme desenfrenat. L'objectiu únic de l'economista és treure el màxim de benefici. El com no importa. L'obsessió, fer-se ric a costa dels altres. I el lema, MMPRDC (Make More Profit, the Rest we Don't Care about).

Sóc economista i us deman disculpes és un llibre senzill, de mides. S'ha compost en un llenguatge planer, fora tecnicismes, excepte algun d'imprescindible. I està dirigit a un públic general. Escrit amb el cor, és un llibre voluntariós, a la recerca de motivar el lector per canviar aquest modus operandi del capitalisme actual, genèticament egoista i biològicament insolidari. El seu preu és mòdic. I és un possible substitut d'un programa avorrit de televisió, de qualsevol vespre de sofà, de tardor.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Macià, fa mes de 9 anys

sóc economista = som economista

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris