algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Inversió privada i ciència-ficció

Ja sé que el meu nom figura com a conseller de redacció d'aquest diari, però esper del lector que no s'ho prengui al peu de la lletra: és una cosa més honorífica que res, perquè dels meus suggeriments se'n fa cas zero. És clar que, prenent-me més en compte, segurament el diari ja no existiria, però en alguns aspectes concrets sens dubte hauríem guanyat una mica més de confiança del lector.

Ho dic perquè em puja la sang al cap cada vegada que el diari -aquest; dels altres, me'n regal- es posa profètic i anuncia unes determinades accions sense més base que la promesa d'un o altre ciutadà, habitualment dedicat a la política. La fórmula correcta -no és menester haver estudiat baix terra- consisteix a presentar la promesa o anunci com el que són, mai com a realitat futura assumida pel diari. Però no hi ha manera.

Ahir, per exemple, consultava la pàgina web d'aquest diari i llegia: "El sector privat invertirà 300 milions en la reforma de la Platja de Palma". Dit així, el diari del qual se suposa que ha d'escoltar els meus consells fa seva una futura realitat que servidor no donaria mai si no com a anunci d'un governant. En aquest cas, don Àlvaro Gijón, l'home que ara està al capdavant de la magna empresa de què abans parlava Margarita Nájera. El diari també donà per bones les seves previsions en més d'un titular, i ara ja veim fins a quin punt tot plegat foren focs d'artifici.

Algun dia, una promesa d'un governant es farà realitat, ni que sigui parcialment. Ara per ara, no obstant això, un diari com aquest no hauria de posar la mà ni el titular al foc per ningú, sobretot en matèria econòmica. I menys encara quan s'anuncia inversió privada en aquest petit país insular.

Tenim massa antecedents per considerar-nos gats escaldats. On és la inversió privada en el palau de congressos? S'havia promès en temps del govern del molt honorable Jaume Matas, i es va diluir de manera vergonyosa, per ambdues parts, en temps del govern de progrés 2. Ara, és clar, per què la inversió privada hauria de tornar a un projecte que s'aixeca amb doblers públics? I més en aquests temps.

De manera que, d'aquests milions que promet don Àlvaro Gijón d'inversió privada, no n'hauríem de parlar sinó com d'una remota possibilitat que la ciència-ficció no consideraria seriosament. Si al final surten els comptes, ja ho posarem en coneixement de la Reial Acadèmia de Rècords Guinness. No és que pretenguem acusar don Àlvaro Gijón de mentider: mentre no es demostri el contrari, diu veritat -la seva. Però la presumpció d'innocència, que és una cosa molt polida, no ens obliga a ser crèduls fins a la beneitura més irrevocable.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris