muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
12°

Fer feina

Tal com estan les coses avui dia, més que un dret comparable al de poder disposar d'una casa on viure o a la llibertat religiosa per decidir quin déu volem adorar, tenir una feina més o menys digna s'ha convertit en una mena de privilegi. Les coes de l'atur de cada vegada són més llargues i l'esperança dels desenfeinats va minvant dia rere dia. El que fins ara sempre s'havia considerat un lloc de treball segur, una plaça còmoda i remunerada per a tota la vida, ha començat a tambalejar-se talment un castell de naips davant els esbufecs, entre depriments i irritats, dels gestors i dirigents de la res publica. I si algú ho posa en dubte que ho demani als funcionaris grecs, que tremolen esverats per la supressió de desenes de milers de llocs de treball a l'Administració. El perfil del funcionari, potser des d'aquell "Vuelva usted mañana" mesetari tan repetit i recurrent, ha anat degenerant fins a esdevenir un tòpic carregat d'adjectius i atributs més aviat de caire negatiu, la qual cosa em sembla una generalització errònia, mancada de fonaments sòlids, que carrega les culpes d'uns pocs sobre l'esquena de la gran majoria.

A l'empresa privada, com que els que suren i progressen ho fan per mitjà d'uns paràmetres que tenen a veure amb, posem per cas, la formació contínua, la dedicació i l'esforç incessants o el feeling amb el superior, sol haver-hi un major moviment d'entrades i sortides de personal. És a dir, o demostres clarament la teva validesa i perseveres per tal de ser útil al projecte de l'empresa -que no sol ser altre que augmentar anualment el rendiment econòmic- o bé te'n vas al carrer a la primera de canvi i que comenci el pròxim de la llista o la filla d'aquell conegut de l'amo que... En canvi, per a la integració i el posterior ascens dins l'àmbit de la funció pública sols és necessari -que no és poca cosa, a dir ver- aprovar les oposicions pertinents. L'Ajuntament de Palma, aferrant-se a la idea equivocada del funcionari escàpol i malfeiner, vol fer fitxar i anar identificats els seus treballadors, a més de controls aleatoris al lloc de feina, amb l'objectiu de combatre l'absentisme i assegurar així el rendiment del personal.

Potser també seria recomanable i profitós que adoptassin la mesura d'una fàbrica que obligava els seus jornalers a penjar-se un cartell pel coll cada cop que havien d'anar al bany, qui sap si per avisar la resta de companys que, en veure'ls, es fessin enfora: mai no se sap que pot passar quan algú va desbaratat del ventre o pateix d'incontinència de la bufeta. Ho hem sentit mil vegades: "Feta la llei, feta la trampa". Per això mateix, és fàcil d'entendre que per molt de control i vigilància que s'inventin a fi de rectificar alguns vicis, diguem-ne impropis o perjudicials per al sistema del funcionariat, no s'aconseguirà més que perdre el temps i la llavor. Qui surt durant les hores de feina per arreglar les seves coses ho seguirà fent d'igual manera. Qui no té ganes ni el costum de treballar continuarà badocant mentre segueix el vol de les mosques o el filar de les aranyes, o es tancarà mitja hora al bany, o li pegarà de sobte una migranya insuportable... Al final, tanmateix, és qüestió de voluntat pròpia. Per tot hi ha bo i dolent. A qualsevol lloc i en totes les professions.

I això és tan cert com que la immensa majoria de persones vinculades a l'administració pública, siguin dels cossos o escales que siguin, tant d'aquesta comunitat com de Grècia, són bons professionals, gent preparada i formada que ha passat per diferents proves i avaluacions, homes i dones que fan la seva feina tal com pertoca, amb rigor i honestedat, amb exigència i compromís. És clar que després d'un temps dins el cistell sempre hi trobarem la poma podrida. Probablement si la separam de les altres evitarem que totes es vagin fent malbé, però aquella ja estarà podrida per sempre, sense remei possible. Tal volta fóra millor incentivar la feina ben feta dels treballadors que controlar la d'aquells que, malgrat tots els esforços per canviar conductes i hàbits, no s'arribarà a fer mai.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mònica, fa mes de 9 anys

Jo vull ser funcionària però que me col.loquin a dit com fan molts!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris