muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

La pistola metafòrica

El plegat de tòpics que configuren el pensament radical d'esquerres podria resumir-se en uns quants articles, però també hom podria recórrer a les cançons hip hop del lleidatà Pablo Hasél i tindria un bon tast del que van predicant aquesta mena de maximalistes. Hasél canta tot el que era de preveure: així, la seva poesia es resumeix en una plegat de lletanies negres, sense gaire enginy ni saba creadora, sòrdides jeremiades d'home enfadat, les quals serien immenjables per a tothom si no fos pel contingut polític, amb el qual troba simpaties: difama del capitalisme, d'Israel, dels Estats Units i Obama, dels reis d'Espanya, de la classe política, de la democràcia assimilada a una màfia feixista, de la música pop, i de tot allò que fa olor de diners, èxit o plenitud burgesa. "No espero nada de un mundo ignorante y podrido"; o bé: "Si mi rap te ha salvado la vida págame un viaje a Cuba"; o bé "abrí los ojos informándome sobre la Revolución Rusa".

Tot això no mereixeria el més mínim interès, però configura una manera de fer en molts àmbits artístics. La inanitat -la buidor, la lletgesa- de la proposta creadora es fa disculpable perquè mitjançant els quadres, els vídeos o les instal·lacions -o els versos, cantats o no- es vol fer evident que el món està en mans de poders obscurs i assassins que maten milions d'individus, etc. Els quadres són una merda, és clar, però n'hi ha que s'hi meravellen perquè es veu un nen rere un filferro espinós i un soldat israelià amb una metralleta. D'això en diuen "colpejar amb l'art les consciències adormides de la majoria social" o fer un art que ens porti "allà on no arriben ni els mitjans de comunicació ni l'educació convencional". Tot plegat se suposa que ens ha de desvetllar i menar cap a la rebel·lió meravellosa, però la veritat és que els artistes estan adormits des de fa dècades en el mateix plegat de clixés obtusos; parlen de llibertat, però ells mateixos viuen tancats dins un dogma, en un autèntic pensament captiu. Al senyor Pablo Hasél, que durant els seus vint-i-dos anys de vida ha après tantes coses de política, van anar a detenir-lo la setmana passada. Van registrar casa seva, van remenar els seus discs durs i se'l van emportar cap a Madrid, cap a l'Audiència Nacional. Se l'acusa d'enaltiment del terrorisme, i tot perquè en una de les seves belles cançons -Libertad presos políticos- diu que la mort de la gent del PP no li importa gens, que els que manegen els fils del 'Sistema' mereixen mil quilos d'amonal, i que el president Zapatero ha de morir 'afusellat a Las Ventas'.

Tot plegat lamentable, és ben cert. Però, contràriament al que ell voldria, no se l'ha portat davant del jutge -ara està en llibertat amb càrrecs- per les seves burdes opinions, sinó per un fet reprovable: anar dient que en el nostre país hi ha gent que mereix morir per les seves opinions o per les seves riqueses. Promoure l'assassinat d'aquell a qui menysprees és un fet incriminable. Els que encara senten temptacions de defensar-lo haurien d'explicar què els semblaria si els posessin a ells en el punt de mira d'una pistola metafòrica.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 9 anys

Encara que tothom té dret a dedicar-se a allò que vol, crec que en qüestions d'art, com en qualsevol altra disciplina, si decideixes oferir el teu producte al públic, has de complir uns requisits mínims d'acreditació i qualitat professional. De moment, a jutjar pel que circula per internet, l'únic mèrit d'aquest jove hip hopero, és que l'ha detingut la policia.

Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 9 anys

Encara que tothom té dret a dedicar-se a allò que vol, crec que en qüestions d'art, com en qualsevol altra disciplina, si decideixes oferir el teu producte al públic, has de complir uns requisits mínims d'acreditació i qualitat professional. De moment, a jutjar pel que circula per internet, l'únic mèrit d'aquest jove hip hopero, és que l'ha detingut la policia.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris