muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

El pèndol electoral

Si hom analitza els resultats de les eleccions generals espanyoles des de la recuperació democràtica fins ara, és bo de fer adonar-se que, a poc a poc, ha anat avançant el bipartidisme. És ver que, ja des de les primeres eleccions, ens trobam amb dues forces hegemòniques, una dins el camp de la dreta, primer UCD i després el PP, i l'altra dins el de l'esquerra, que ha estat sempre el PSOE. La resta de partits, llevat d'alguns de nacionalistes, hegemònics al seu territori, en el qual ocupen l'espai d'una de les dues opcions majoritàries, o bé han quedat absorbits pels més grossos o han anat perdent suport progressivament.

Sembla que la majoria de l'electorat només percep com a útils aquelles formacions capaces d'aconseguir majories. I, com que ideològicament molta de gent es considera o bé d'esqueres o bé de dretes i per res no votaria els contraris, el transvasament de vot entre elles és petit. Amb aquest panorama, les eleccions es guanyen o es perden segons la capacitat de motivació del propi electorat. Qui està content dels seus, els vota, i qui no, queda majoritàriament a casa seva. Un grup més petit canvia i es passa a l'altra banda o opta per alguna formació marginal.

Aquesta situació ha donat lloc a una espècie de pèndol electoral que suaixí va cap a la dreta i suaixí va cap a l'esquerra, un pèndol que només s'atura en dues posicions. En aquesta tessitura, qui vulgui fer-se un lloc dins el panorama polític espanyol ho té francament difícil. UPyD ho prova, però no aconsegueix resultats significatius que li permetin ser captada com a alternativa pels ciutadans. EU només assoleix un percentatge de vots mitjanament digne quan els electors d'esquerra volen castigar el PSOE.

Ara, per afegir aigua al banyat, els dos partits grossos han aprovat una reforma electoral que obliga les formacions sense representació parlamentària a haver de presentar avals perquè s'accepti la seva candidatura. Una estreta més al pern del bipartidisme, per si no bastava la presència abassegadora del PP i del PSOE als mitjans de comunicació i el poc que hi surten els altres. I això passa en un moment de clam a favor de la pluralitat. Basta recordar alguna de les reivindicacions del moviment dels indignats que va en aquest sentit. Amb aquest panorama resulta una gosadia la creació d'una nova formació, com ara Equo, que vol aglutinar el moviment verd i que disposa del suport de formacions ja existents com Iniciativa per Catalunya, Iniciativa del Poble Valencià i Iniciativa-Verds de les Illes Balears, aquesta darrera coalitzada amb el PSM i Entesa per Mallorca.

Tanmateix, la darrera paraula la tenen sempre els electors i de cada cop són més aquells que veuen que les coses no tenen per què sempre ser o només blanques o només negres, sinó que hi ha moltes tonalitats de gris i, fins i tot, molts de colors. Les persones som prou diverses i tenim idees prou diferents per haver-nos de dividir només en dos grups. Però perquè això sigui possible, cal que la gent estigui ben informada. No es pot votar per instint, per tradició o, simplement, per indignació amb uns o amb els altres. Cal tenir clar què volem i què no volem. És necessari avaluar qui trobam que defensarà millor allò en què creim i qui ho farà malbé. I només després d'aquest procés d'autoreflexió decidir, lliurement i de manera intel·ligent, el nostre vot.

Queda menys d'un mes i mig per a les eleccions de dia 20 de novembre. Cal posar fil a l'agulla, informar-nos i tornar-nos a informar, i reflexionar i tornar a reflexionar i deslliurar-nos de les cucales del bipartidisme, si no volem tornar a ser arrossegats per un pèndol que va da cap a cap i toma tot allò que troba enmig de la seva trajectòria.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ferran, fa mes de 9 anys

El fracas de las "Dos Españas" entre esquerras i dretes, acaba amb la tragedia de la guerra civil. Perill de guerra ara no n´hi ha ,pero la societat espanyola cada vegada mes tensionada amb dos extrems ,sense que aparegui algunas intermitjes a possar equilibri a aquesta situacio. Catalunya i Euzk.tenen els seus propis partis nacionalistes, pero es una llastima que societats en personalitat proia com Mallorca i Valencia , no dispossin de partits propis que ajudarian a introduir mes equilibri en la situacio de monopoli de poder a que han arribat PP i PSOE

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris