nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Hospital de Sang (1973)

Rick tornà a la tenda de campanya ben disposat a exercir la professió que el seu cor havia triat. Es va llevar la camisa i enfonsà els braços dins una ribella de cautxú, tot començant el ritual raspallat de mans. De cua d'ull, va veure com Carolyn feia la mateixa maniobra. Era una ajudant de la qual qualsevol cirurgià s'hauria mostrat orgullós. Los seus moviments eren segurs, tranquils i exactes; era evident que s'havia aïllat totalment del món exterior per a concentrar totes les seves facultats en la feina, segurament l'únic antídot contra el verí dels records i eIs somnis. Rick va mig somriure, mentre s'allunyava del recipient ple d'antisèptic per anar a la recerca d'una tovallola esterilitzada. Un infermer se li apropà i procedí a posar-li la brusa i a fermar-li les cintes de la màscara. Ja estava prop de la taula d'operacions, vestit i emmascarat el seu ajudant Hal Davis... També hi era present Barbara Beattie, formosa dona que semblava mancar de nervis.

I Dean, l'anestesista, qui, al cap de la taula, posava a punt, màquinalment, el tub de l'oxigen. Winter els saludà greument. Sabia que sota les blanques màscares li havien tornat la salutació amb sengles somriures. Era cosa bona i alhora recomfortant allò de disposar d'un grup coherent, format i preparat per llançar-se amb tot l'entusiasme precís i tota la seva fe a la lluita contra l'etern enemic de la vida. Despullat de la seva roba pels infermers, el pacient fou examinat de manera molt acurada per Dean. Només hi havia una lesió abdominal. La bala li havia entrat pel costat esquerre del ventre i li havia sortit pel dret, a l'altura del maluc. Des del punt de vista clínic, no semblava que hi hagués complicacions. Tot i això, les perforacions serien múltiples. Probablement hauria de ressecar el mesenteri. Sortosament, no es tractava d'estrips de tipus explosiu, com els que alguna vegada havia hagut d'operar, quan un projectil destrossa tota la carn que troba al seu pas, deixant-hi amb freqüència estelles d'os."

Magistralment, Frank G. Slaughter, ens conta els preparatius d'una intervenció quirúrgica en un hospital de sang, al camp de batalla. És la Segona Guerra Mundial i l'escenari, el nord d'Africa, on el capità i cirurgià Richard Winters presta els seus serveis. És un expressiu fragment de la novel·la Battle Surgedn, que en el seu moment fou un best- seller i en què l'escriptor ens fa viure allò que, per a molts, és una font de temors, i fins i tot una muntanya de por: les intervencions quirúrgiques. Per la meva doble experiència com a pacient tractat, he de dir que la lectura d'aquesta novel·la suposava una previsible emoció i també una certa evocació d'escenes feliçment passades. Però aquí, al drama hospitalari s'hi afegia la guerra, i aquesta sobre una terra estranya, plena de sorres hòstils. Segurament, el principal mèrit de Frank Slaughter és que sap com fer entrar el lector dins els paradigmes de la vida i, en aquest cas, com fer-lo reflexionar amb relació als paranys de la mort, poques vegades evitables.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris