nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Què passa amb les farmàcies?

Molts d'apotecaris han perdut la confiança envers l'Administració, el col·legi professional, la federació empresarial farmacèutica i la cooperativa d'apotecaris. El motiu és evident, són ells sols els que han de fer front a les fortes despeses que suposa el finançament dels medicaments dels assegurats del sistema públic, i no s'han vist prou respectats per uns, ni representats pels altres. La situació és la següent: han de garantir el subministrament amb els doblers que aconsegueixen amb préstecs personals i les hipoteques corresponents, i ho han de fer per obligació, ja que la dispensació de medicaments és un servei públic, tot i que l'Administració no aboni el deute i els interessos avançats pels apotecaris.

Però el diabètic necessita insulina; l'hipertens, diürètics; el cardiòpata, antiarrítmics; i així una llarga llista de patologies i tractaments imprescindibles que els assegurats del sistema públic necessiten diàriament. El compromís de les farmàcies amb els seus usuaris és utilitzat per l'Administració -amb la passivitat de les esmentades institucions-, a l'hora de donar llargues a un possible pla de pagament del deute milionari, i ara per ara ja no hi ha cap farmacèutic responsable que cregui en les falses promeses que alguns polítics i dirigents etziben per tancar boques discrepants.

Sembla que el col·legi professional, la federació empresarial farmacèutica i la cooperativa d'apotecaris només es preocupen per oferir bons préstecs i no per negociar amb força i contundència aquest desgavell que protagonitzen. Pareix que el col·legi professional -màxim òrgan de representació- s'ha posat de part de l'Administració, a la qual defensen sense criteri ni transparència, no revelen els continguts de les negociacions i no saben respondre amb claredat als seus socis.

Això sí, no hi ha doblers, no es fan les obres del tren, s'atura el palau de congressos, i no passa res. Però, la possible suspensió de la dispensació farmacèutica genera una descomunal amenaça de sancions econòmiques i administratives per part de l'Administració, encara que sigui ella la que ho provoca. I aquesta és la situació, després d'una excel·lent temporada turística, amb uns ingressos a la caixa pública que, ara per ara, ningú no sap a on aniran. Esper que l'Administració no menteixi i sigui veritat que no hi ha doblers, ja que les seqüeles irreversibles van apareixent i són molts els apotecaris que ja han fet malbé el seu patrimoni personal i familiar.
Què passarà a l'hivern? Si tots aquests missatges catastròfics que anuncien els dirigents polítics són veritat, entrarem en fallida i els pagaments que l'Administració ha ajornat es convertiran en un "deute històric", es a dir, aquell que gairebé no es cobra mai. Ara bé, si tot aquest renou és fruit d'exageracions, es cobrarà el deute, però ja amb conseqüències nefastes per a molts, encara que innecessàries.

Tampoc no es pot deixar de mans una situació límit com la que ens ocupa i esperar una resolució espontània del deute. Són molts els afectats per les amenaces financeres d'aquest govern que es mobilitzen abans de les restriccions, fent pressió perquè no es facin malbé els seus interessos, ni tampoc els importants avanços aconseguits en matèria de salut, educació i prestacions socials, gràcies a l'esforç fet any rere any. El compromís de l'Administració amb aquests àmbits hauria de ser prioritari i assegurar una prestació farmacèutica per a tothom. Les autopistes, els cotxes, els viatges i les macroestructures poden esperar en temps de crisis econòmica, i més encara el carril bici de ciutat o l'augment del sou dels dirigents polítics.

El conveni signat entre l'Administració i els apotecaris ja és paper banyat, tant si els dirigents col·legials ho volen com si no ho volen, ja que una de les parts -l'Administració- l'incompleix amb promeses que desacrediten l'actual Govern. Aquesta situació es mantindrà, ja que els representants dels apotecaris no han sabut dir prou a l'Administració. No es pot exposar el patrimoni personal per resoldre una desastrosa gestió política, com és de suposar capdavantera, a l'Estat espanyol. L'única opció possible és facilitar l'adquisició dels medicaments, sempre que l'usuari avanci l'abonament a l'Administració.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris