nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

Radiografia d'un bastó (1975)

El meu bastó predilecte està penjat, per la corretgeta de pell del puny, a la paret. Hi ha també en el penjador molts altres bastons, però jo mai retorn d'un viatge sense dur un bastó que hagi tallat durant el recorregut. Així, per atzar, n'agaf un i m'arriba a l'instant la calor vigorosa i alhora la rara olor de Tessin, i així em puc imaginar molts aglans que plouen damunt de mi i que m'envolten, com s'esdevenia en els vells boscos de la regió de l'Aller.

Alguns dels bastons semblen desprendre un sabor de vent humit, tal com podem experimentar a les costes de l'Oest. Aquí tenim, per exemple, un bastó tallat en fusta de pi. La bastomania és quelcom d'hereditari en la tradició de la meva família, que ha estat sempre gent de bon passejar i de bon caminar i, d'aquesta manera, la imatge de mon pare és inimaginable si no posam en la seva mà esquerra el seu fort bastó de pi, essent un autèntic mestre en l'art de manejar aquell nuós objecte. Semblava quasi cosa de bruixeria el que aquell home, d'una natura poc manyosa, feia amb el seu mut company. No només era capaç de dibuixar les més artístiques figures dins la nuesa de l'aire, sinó que també el feia girar entre els dits com si es tractàs d'una roda boja; o empenyia el bastó de tal manera sobre l'asfalt gomós i dur, que aquell s'encabritava i saltironejava un llarga tirada. Els diumenges, quan amb tota la família, ben endiumenjada, sortia de passeig, era reganyat per sa mare perquè no duia el bastó col·locat sota el braç, com tenen per costum els senyors respectables. Ell, en un primer moment, sabia complaure sa mare però, de cop i volta, tornava a jugar amb el seu estimat bastó, que gravitava en la punta dels seus dits. La cosa no tenia remei...".

Col·leccionar bastons, vares, gaiatos. Una afecció com qualsevol altra. Però hi ha una certa creativitat en la tasca del col·leccionista. Això d'amuntegar objectes de la mateixa casta té el seu mèrit. El fragment pertany a un relat de l'escriptor en llengua alemanya Karl Heinrich Waggerl, de nacionalitat austríaca (Bad Gastein, 1897), que va fer estudis de pedagogia a Salzburg. Va lluitar en la Primera Guerra Mundial i fou fet presoner a Itàlia, per ser finalment alliberat el 1920. Després, treballà com a professor fins que no anà a residir a Wagrain per dedicar-se plenament a la literatura.

És tota una lliçó de vitalitat el que en podem treure, del fragment literari que comentam. Heus aquí un avi que no sap anar pel carrer sense joguinejar amb el bastó. Per a ell, no és un simple objecte. És el seu company inseparable. Allò que ens explica des d'antic la saviesa. Els infants molt petits caminen de "quatre potes". Les criatures i els joves, amb dues. I eIs vells amb tres, perquè el bastó hi fa l'ofici de tercera cama... Un avi que juga i que, malgrat els anys, no ha perdut el sentit d'allò que és lúdic i es diverteix amb la seva destresa ha d'esser admirat. La segona lliçó és que ens fa saber que de vegades els objectes que creim inerts, en aquest cas un bastó, han conservat dintre d'ells la seva natura primitiva, com és el cas de l'olor dels boscos als quals varen pertànyer un dia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris