Ja tenim uns segonets més d'imatges per afegir a la història universal de l'art: aquestes del torero Juan José Padilla (que tinc la impressió que no s'han repetit exageradament als informatius) patint una esfereïdora enganxada (de banya) a la cara, que li penetra prop de l'ull, imatges que han estat completades per la també esfereïdora lectura dels comunicats mèdics que expliquen l'estat del torero. I el més paradoxal d'aquestes imatges és que bona part dels espectadors distraurà la vista cap a un altre lloc, per evitar-les.

Una altra targeta de presentació en tot el món (sense esforçar-s'hi gaire es trobaven a les webs de la CBS, l'ABC i la Fox, i a la del Washington Post), en lloc d'aparèixer al seu lloc natural, que a tot estirar hauria de ser algun documental del National Geographic (més en concret del seu canal Wild: salvatge) sobre costums sanguinaris que han estat superats per la civilització. Però si Quincey va fer de l'assassinat una de les belles arts, diran alguns, per què no podríem fer nosaltres d'aquesta escena d'un toro ficant la banya per l'ull a un desgraciat també una art? Perquè això és el que diuen els entesos: que estam davant una art!.