Pep Ignasi Aguiló té poc marge. Les dificultats per aconseguir crèdits dels bancs són grans; també des de dins hi ha tècnics que posen entrebancs a segons quines operacions de deute... veuen les arques buides i estan escaldats, després de l'enfilall d'escàndols de la passada legislatura. Abans de signar un paper s'ho pensen i repensen més que Cristòfol Colom quan decidí creuar l'Atlàntic. El PSOE ha deixat a Aguiló més camps minats que els que plantà Rommel a Líbia l'any 42.

El poc marge que li queda a Pep Igansi, per no haver de suportar manifestacions de protesta al ritme de dues cada setmana, és acudir de bell nou als bons patriòtics, a l'economia de guerra apel·lant a la ciutadania amb la promesa d'un bon interès. Aquesta manera d'actuar fa créixer la bolla de l'endeutament, però almanco permet superar el curt termini, objectiu que, en temps tan negres com els actuals, és mel d'abella. Tammateix, fins que no guanyi Rajoy el Govern Bauzá no té altre remei que els pegats foradats. Després, ja serà una altra cosa.