algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Agressió judicial a les dones

Que el món de les dones és dur, ja ho sabíem des de fa temps. Existeixen moltes aportacions des de camps diferents que indiquen les penalitats i les marginacions a les quals han estat sotmeses les dones al llarg de la història. Marginades, arraconades, poc valorades, però sempre imprescindibles en tot, les dones hem hagut de demostrar sempre més que els homes, per tal de situar-nos a una certa esfera social i professional. Sempre hem hagut d'aprofundir més les nostres aportacions i ser més competitives en el millor sentit, per tal d'arribar on els homes ho han fet amb més facilitats o amb menors costos, sense menysprear els seus esforços. Si a això vostès hi afegeixen el tema social, la qüestió encara es fa més difícil. No hi ha res més marginal que una dona pobre, o una dona amb orígens molt humils i amb escasses possibilitats d'avançar. Amb això, les dones se situen al costat dels seus fills, que també constitueixen, si la situació social és calamitosa, en elements proclius a la marginalitat. Dones i nins: aquests són dos protagonistes centrals de la marginalitat, de la preocupació i de la incertesa, quan les coses vénen mal dades; i, endemés, hem de sumar-hi un altre col·lectiu: les persones majors, que, quan ho passen malament, extremen en negatiu totes les seves condicions de vida i les perspectives de futur.

En els darrers temps, si es llegeixen articles de premsa o algun altre material relacionat amb tot això, i amb pretensions d'una certa profunditat, podem veure com, als països més avançats del món en l'àmbit social, les orientacions polítiques s'han adreçat a preservar dones, nins i vells. Si vostès s'informen del desenvolupament social dels països escandinaus podran comprovar com allà tot està pensat per tal que aquests col·lectius estiguin més protegits, en el sentit que la seva protecció és beneficiosa per al conjunt de la societat. Observam, així, com s'estimulen les escoletes de 0 a 3 anys, un projecte que, per cert, el govern anterior va promoure de manera important, tot per fer més factible la conciliació; o com es reforcen les polítiques educatives, per tal de no deixar cap nin amb dificultats d'aprenentatge al marge del procés formatiu; o com les residències per a persones grans proliferen, en el marc d'una mena d'ajudes a la dependència. Tot aquest conjunt, endemés, provoca efectes molt beneficiosos per a l'ocupació: es creen llocs de treball relacionats amb la preservació de l'estat del benestar i s'aconsegueix, d'aquesta manera, d'anar a parar a governs més benefactors del bé comú i de la majoria de la població. Respectar dones, nins i vells constitueix, per tant, una peça essencial per a nacions molt avançades, i tal vegada, en els temps que estam passant, de retallades dràstiques i de missatges en contra dels serveis públics, no estaria de més pensar en com ho han fet altres estats -que, a més, coneixen un impacte menor de la crisi que ens afecta a tots.

I aquest respecte al que em referia contribueix a evitar sortides de to i grolleries impresentables, com les que hem vist recentment amb les resolucions judicials d'un jutge que es diu Del Olmo. Lamentable, tot plegat, ja que, si ho recorden, perquè el tema ha sortit amb profusió als mitjans de comunicació, l'anomenat jutge troba que dir "zorra" a la teva companya, per part d'un home, no és cap insult i, fins i tot, ho assimila a un elogi. Totes les paraules malsonants depenen del context en què es diuen, és clar; però el context en el qual es produí aquesta qualificació infumable fou de violència, d'agressió de gènere, de desqualificació sense pal·liatius. I, en aquest punt, un jutge no pot caure en aquest parany. Per molta lletra judicial que l'empari, això no justifica en absolut el seu posicionament i la seva decisió. Una vegada més, i no és la única, les dones -una dona, en aquest cas, però totes les dones com a gènere-, hem estat agredides. A la meva família directa som cinc dones: tres filles, la meva mare i jo. I he de dir que jo, d'entrada, m'he sentit menyspreada amb aquesta sentència. A més, em preocupa molt que les meves filles, que són el futur, puguin tenir encara conseqüències negatives d'aquest masclisme recalcitrant; i que la meva mare, que és un present/passat i que ha lluitat molt a la vida, com tantes altres que ho ha passat malament, vegi, com a dona que és, que aquesta filosofia d'arraconar les dones i d'insultar la seva intel·ligència continuï campant arreu. Ja no els dic res, de mi: jo tenc el privilegi de poder escriure aquestes paraules en aquesta tribuna i, si més no, de fer palesa una indignació que, per fortuna, és compartida per les dones i els homes sensibles.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris