nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Amèrica...!

AMÈRICA I PALIN
Sarah Palin ha renunciat a presentar-se a les presidencials dels Estats Units, després d'una llarguíssima reflexió que l'ha abocada a considerar la necessitat de dedicar més temps a la família. No sabem què en diuen, el marit i els fills, de la decisió, però podem intuir el seu abatiment. En fi...! Resignació. Déu tanca una porta i n'obre una altra. I qui sap! Tant Mr. Todd Palin com les cinc desconsolades criatures ben igual tenen sort i poden embarcar-se de polissons en un vaixell que salpi cap a Liorna. Probablement la decisió de l'exgovernadora d'Alaska ha estat condicionada per una biografia, la de McGinnis, que descobreix als lectors una Sarah Palin amb més marxa que una banda de música valenciana. Necessita, per tant, recuperar credibilitat entre els sectors més carques i, emprenedora de mena com és, ja ha posat fil a l'agulla. Com...? Adduint que cal atribuir a l'oració el seu retorn als costums casolans. De fet, un elevat tant per cent d'americans recorren a Déu per qualsevol cosa. Déu els il·lumina, Déu els protegeix, Déu els guia a la victòria. S'ha fet públic un vídeo gravat a Guantánamo el 2003, en el qual apareix Omar Jadr, un jove de setze anys, amb els seus segrestadors, dos homes i una dona de l'exèrcit americà. El torturaren durant quatre dies (tenia setze anys!), i encara roman segrestat. Aquesta història hauria d'escandalitzar els americans força més que la predilecció de Sarah Palin pels negres gegantins que juguen a bàsquet. Però contràriament a allò que passaria en una societat reflexiva i autocrítica, el cas d'Omar no ha debilitat ni una mica l'argamassa ètica i patriòtica (un bunyol!) que dóna consistència als Estats Units d'Amèrica.

AMÈRICA I DURRUTI
Amèrica és víctima de la seva pròpia Constitució i del respecte escrupolós que tenen els americans al marc legal que en recull els drets i els deures. Tot allò que és bo, just i honest està contingut en la carta magna. Fora del seu articulat queden Jesse James, els indis que pelaren el general Custer i els tres mil i escaig de processats que esperen el compliment de la sentència en el corredor de la mort. A cada ajusticiament s'eleven infinitat de pregàries cap al cel. Però no hi ha perdó. Les sentències poden ésser revisades, i modificades, però en cap cas la modificació respondrà a un sentiment de misericòrdia. Amèrica no ha conegut Durruti atalaiant Wall Street. Aleshores no pot entendre que hi ha contradiccions socials que mai no tindran cabuda en el marc constitucional, perquè la Constitució no és Déu ni Amèrica no és el cel.

AMÈRICA I ZAPATERO
Zapatero ha viatjat a Brussel·les per anunciar que Espanya s'agermanarà amb turcs i romanesos en la defensa d'Occident. Tanta gallardia ens deixa bocabadats, però la sorpresa esdevé indignació quan sabem que allò que farà Espanya, en realitat, és fer part de l'escut de defensa antimíssils dels Estats Units. Ben aviat la Base Naval de Rota acollirà quatre vaixells de guerra equipats amb la tecnologia més moderna i una població fluctuant d'unes quatre mil persones entre especialistes i militars. Les prostitutes i senyoretes de companyia no s'hi comptabilitzen, però és evident que els índexs demogràfics indicaran un desplaçament femení cap al sud de la Península, prou notable per qüestionar les teories sobre les causes dels moviments migratoris (productivitat, ruralia en decadència, clima, etcètera) de la Guerra Mundial ençà. De Brussel·les estant, Zapatero ha enviat l'enhorabona als gaditans, perquè fins i tot els que recorren les platges amb una safata de pescaíto frito podran canviar de cotxe. Tanmateix, la part més significativa de l'anunci de Zapatero és que, a partir d'ara, si Corea del Nord, Síria o Al-Qaeda mouen guerra, ja saben que ens trobaran traient pit. Mare de Déu...! Les chirigotas de Cadis, el proper Carnaval, seran el comiat més adient per a la legislatura socialista. Zapatero no és un Malraux, que des de l'esquerra passa al gaullisme i tota la seva biografia respira una grandesa esbojarrada, sinó que fa seus els plantejaments d'Aznar. Ja em direu...! Com no sigui per cridar l'atenció de Murdoch, sempre a la recerca de llumeneres no reconegudes, ara que se'n va a l'atur...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluc, fa mes de 9 anys

Que no eren canadencs els soldats que torturaren Omar Jadr i que surten al video?
http://www.elpais.com/articulo/cultura/vivo/documento/miedo/elpepicul/20111006elpepicul_5/Tes
Ben segur que els americans també el torturaren, però les coses com són.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris