algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Insanament gran

El 24 de gener, Apple Computer presentarà el Macintosh i, aleshores, veureu per què 1984 no serà com a 1984. Amb aquesta frase acaba el minut d'un dels vídeos més llegendaris de la història de la publicitat, emès una sola vegada, un parell de dies abans del 24 de gener de 1984. Dirigit per Ridley Scott, diuen que el rodatge va costar un milió de dòlars i no hi apareixia cap imatge de res que tingués a veure amb ordinadors. La idea de la frase no era original ni de Scott ni de Steve Jobs ja que, de fet, reprenia un dels principals arguments que, devers quinze anys enrere, havien esgrimit els hackers que havien inventat els ordinadors personals per a justificar la seva invenció, i que no era d'altre que anul·lar el Gran Germà, és a dir, contrarestar el poder que la informàtica posava en mans de governs i corporacions.

No resulta fàcil dir com hauria estat 1984 sense els Macintosh, sense Steve Jobs, però sí està ben clar que el món en general, i l'informàtic en particular, avui serien diferents. Per primera vegada un ordinador comercial incorporava els sistemes icònics com a base per a la interacció amb ells. Les icones són habituals avui en tots els sistemes operatius, però durant anys, una bona part de la comunitat oficial d'informàtics els varen menystenir per "poc seriosos". Un menysteniment que, per aquí, s'allargà més enllà dels inicis de la dècada dels noranta, i que es va materialitzar, per exemple, en el canvi i marxa enrere del desplegament d'ordinadors Macintosh, connectats en xarxa i a Internet, que Nadal Batle havia fet fer a la universitat i que la situava, en aquest aspecte, en un lloc capdavanter entre les universitats espanyoles.

Ben igual que amb l'argument de 1984, Jobs no va inventar els sistemes icònics: això va ser fet a Xeroc PARC, un centre de recerca de l'empresa de fotocopiadores creat amb la missió d'inventar el futur de la informàtica i que va complir amb escreix amb aquest objectiu, només que els directius no varen ser capaços de veure'n la utilitat dels invents que d'allà sortiren, cosa que sí va fer Steve Jobs. Sigui dit de passada, els ordinadors Macintosh incorporaven, també per primera vegada, i ja per sempre més a tots els ordinadors posteriors, una exquisida cal·ligrafia, gràcies al que Jobs havia après en un curs que va seguir a la mateixa universitat de la qual acabava de renegar de continuar-hi estudiant perquè l'avorria.

El geni de Jobs, tan insanament gran com ell mateix deia dels seus Macintosh, el va dur a anar contracorrent moltes vegades al llarg de la seva vida: anava contracorrent amb els Macintosh, i també va anar contracorrent en la seva evolució posterior, fins al punt que el varen acomiadar de l'empresa que ell havia creat i contribuït de manera significativa a fer gran. Una vegada fora d'Apple no va perdre el temps i, ja que hi era, va revolucionar el camp de l'animació per ordinador. Fins que, ben bé de carambola, va tornar a Apple, convertit ara en un mite vivent, per a revolucionar primer la manera d'escoltar i comprar música; la telefonia mòbil a continuació, per acabar inventant els ordinadors del futur, els iPads. No resulta gens sobrer recordar ara que l'aleshores conseller delegat de Microsoft, Steve Ballmer, i arran de la presentació dels iPhone, entre riallotes, després de qualificar-los d'animalada, es preguntava en una entrevista televisada qui es gastaria 400 dòlars en un mòbil. No crec que li agradés gaire la resposta a aquesta pregunta, ja que la xifra ultrapassa els cent milions de persones.

Diuen que Steve Jobs va ser acomiadat d'Apple a causa de la seva idea d'emprar programari lliure, Linux, com a base del nou sistema operatiu, cosa que sí va fer en el seu retorn a l'empresa: un sistema operatiu lliure a la base i sobre el qual descansa una interfície propietària. O sigui que fins i tot aquí arriba la mà del programari lliure, tot i que la majoria de la resta de muntatges de Jobs: iTunes, App Store i la forma de comercialització dels iPhone, estigui directament oposada als principis bàsics del programari lliure i que, de fet, estarien més alineats amb el Gran Germà que els Macintosh havien d'anul·lar. Però això són figues d'un altre paner: avui escau reconèixer la figura d'un visionari que va ser capaç de convertir en realitat les seves visions i, d'aquesta manera, canviar per a sempre més el món. Per això i, malgrat algunes coses, gràcies, Steve Jobs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris