algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
14°

Donzella un poquet belera i barca molt falaguera volen dur qualcú darrere

Aquest cap de setmana, en què es celebra la Mostra de la llampuga a Cala Rajada, volem parlar de barques i d'un peix que forma part de la tradició de la nostra terra. La llampuga, enguany, sembla que ha desaparegut de les pesqueres. La cultura culinària de la llampuga la fa gustosa i retent. Els mariners parlen d'un mal any de llampuga, que fregida amb pebres, amb tombet, amb fideus o amb arròs dóna molt de profit. Els pescadors de Cala Rajada han vist que el món de les barques ha canviat molt. Abans, la majoria de les seves embarcacions eren petites i es dedicaven a pescar tonyines i llagosta. La pesca era abundosa. Tant, que tiraven les cranques, perquè ningú les volia. S'estimaven més les ferrasses, perquè tenien més carn.

PER MANEJAR UNA BARCA COM DÉU MANA, NO BASTA ESSER NAT A LA DRASSANA. En tot és necessari l'estudi, encara que es posseeixin bones disposicions naturals. El refrany és prou clar: Qui barca maneja o dona passeja, ha de voler saber de quin peu coixeja. Els ports illencs han vist que l'ofici de pescador passava de ser un dels puntals de la seva economia a esdevenir una professió amb greus problemes per sobreviure. Aquells que s'hi dediquen, però, estimen la seva tasca i s'esforcen a ser optimistes. Abans, a l'estiu s'assecava el peix que es menjaria a l'hivern. A Cala Rajada, encara recorden quan posaven totes les llagostes dins un viver comú i cadascú feia una senya a les seves i "un pic per setmana les enviàvem a Barcelona, després d'haver-les arreglades a Ciutat, on ja hi havia gel".

SANTA TERESA, LLAMPUGA ESTESA. La festa de Santa Teresa solia marcar el final de la temporada de la llampuga. Les seves dites han quedat registrades i són ben presents entre mariners, pescadors i pagesos. La coneixen també com a Santa Teresa "moixonera", perquè la seva festa (15 d'octubre) s'escau en temps de migració dels ocells. A Menorca, la llampuga no és tan apreciada. Diuen que fa gust de cartró. La llampuga arriba a fer-se de 30 centímetres fins a un metre de llarg i és un peix blau argentat per damunt amb taques de blau fosc. Pel ventre, és d'un groc llimona pigat de blau clar.

QUI TÉ BARQUES A LA MAR, EL GALL EL SOL DESPERTAR. A les Illes, les barques costaneres fan de setze a cinquanta tones. "Les barques de bou començaren a venir devers els anys trenta a Cala Rajada", ens recorden. "En temps de la República es va construir el Moll i l'acabaren devers l'any cinquanta". Avui, hi ha més mitjans: motors més bons, ràdio, fibra sintètica, barques més grosses... però l'ofici continua essent el mateix. Les senyes tradicionals, els bancs de pesca, les roques, les algues, no han canviat gaire. "Fins que va arribar el turisme, havíem d'enviar el peix a Barcelona; ara no donam l'abast: es consumeix tot aquí i més n'hi hagués", em diuen. A Menorca, opinen que "barca aturada no guanya oli", però qui guanya més en una empresa no sempre és aquell qui la maneja directament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris