muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Com matar Duncan, rei d'Escòcia (1623)

Si tot s'acabàs amb l'execució del fet, allò millor seria cometre el crim tan aviat com fos possible. Però l'assassinat pot embullar les conseqüències de tot plegat i robar-nos l'èxit que perseguim. Aquest cop, si no anam amb cura, podria ser, a més del començament, el final dels nostres propòsits. Aquí mateix, també aquí en aquest temps i senyal posarien en risc la vida futura, i fins i tot se'ns jutjaria en aquest mateix lloc, perquè en ensenyar nosaltres com es pot dur a terme l'execució d'actes sagnants, los ensenyaments es tornarien en contra nostra, i la justícia, severa, imparcial, passaria als nostres llavis la beguda del nostre calze enverinat. Duncan descansa en aquest castell immers en una doble confiança: primer, perquè som el seu parent i súbdit, circumstàncies poderoses que no el deixen pensar en un atemptat; i després, perquè som el seu hoste, la qual cosa m'obliga a tancar les portes a l'assassí i a no deixar-li empunyar la daga. A més de tot això, Duncan ha usat tan suaument de la seva autoritat, ha estat tan correcte en l'exercici del seu elevat poder, que les seves virtuts sonaran com trompetes angèliques en fonda condemnació del crim, mentre que la pietat, semblant a una nua criatura acabada de néixer, a cavall sobre l'esclat de l'horror, o convertida en celestial angelot sobre el lleugeríssim corser dels aires, presentarà el terrible delicte als ulls de tothom i les llàgrimes ofegaran el vent. Només una ambició que arriba al llindar de la tomba i que salta per damunt de tothom, per caure sobre els altres, és l'esperó que m'empeny ara mateix..."

És el monòleg d'un personatge de teatre. És part de la tragèdia Macbeth i és aquest amo d'un castell que parla amb ell mateix abans de cometre un homicidi a cop de coltell. Va mogut per una ambició malaltissa i irrefrenable. La seva muller, lady Macbeth, encara amb un cor més negre i una ambició més profunda, l'ajudarà, com a instrument, a acabar amb la víctima. Se suposa que Shakespeare va composar aquesta obra el 1606 i es tractaria d'un autèntic estudi psicològic de l'ambició que força l'home de pocs escrúpols a tacar-se les mans de sang per tal d'aconseguir el poder. Tanmateix, un cop ha completat el seu objectiu, el tirà pensa que l'ha feta grossa, una conducta que no se sol donar en aquells criminals al tron que tenen la conciència morta o que només veuen com una necessitat ineludible causar la mort d'aquell que se li planta davant. La primera condició per esser un cap de govern tirànic i tenir èxit és la de no dubtar de la rectitud moral dels propis crims, puix que pensa que aquests no són més que la conseqüència de defensar una causa superior. La fórmula és matar bé i depressa. Però, tanmateix, acaba exclamant: "La sang de les meves mans podria tenyir de vermell tota la immensitat oceànica...". És allò que pensaven i pensen molts dels dictadors del món que es creuen tocats per la mà dels déus. Aquesta obra fou editada pòstumament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris