El convenciment d'accedir directe a la Moncloa havia desfermat l'alegria entre els conservadors i desinhibit totes les precaucions preses des del 22 de maig. Semblava que volguessin contradir tant d'analista que afirmava que les retallades a l'estat del benestar ni es dibuixarien abans de les generals perquè mostrarien als votants el programa ocult. Així, durant unes setmanes, s'han despentinat i anunciat retallades sense recança. Retallades, amarades de compungiment, que es feien efectives en les hores extraordinàries del personal sanitari, que incrementa les llistes d'espera i minva la qualitat del servei, i en el personal de suport de l'escoles, a més de funcionaris no contractats i projectes varats al dic sec del dèficit.

Però, de sobte, quan ja celebraven el triomf electoral, s'adonen que les retallades disminueixen l'entusiasme del votant pel canvi de govern i, amb feines i poc èxit, procuren canviar el discurs amb impossibles promeses de mantenir els serveis socials que fins fa poc consideraven sobredimensionats. Potser aconseguiran enganyar qualcú, però se'ls nota que l'autoengany no els funciona.