nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Només és un exemple

Mentre el sector de l'ensenyament es manifestava contra la poda i la devaluació de l'educació, també coneixíem la mort d'Steve Jobs, un dels grans moderns. Res no acabava ni començava ahir, tot prové d'una història de llarga durada. Foucault parlava d'aquelles coses encetades que ens permeten nous punts de partida. Ningú no comença ni ningú no acaba cap obra. Tot té un abans, un fil de temps que es perd en la correntia del temps. El passat s'evapora, però no desapareix. Entre les coses començades hi ha un món encara només parcialment conegut, ens referim a tot allò que acompanya la tècnica i la divulgació del coneixement, dos eixos que ens permeten fer una reflexió permanent. Els mestres han protagonitzat el procés de modernització de la societat, tal com l'entenem avui. Ho han fet, en molts casos, des de l'anonimat, sense soroll. En alguns casos més coneguts, avui, amb tots els mitjans de recerca, encara es fa difícil localitzar informació de caràcter biogràfic de molts mestres del passat. I encara més saber alguna cosa de la seva aportació pedagògica i del seu compromís social. Vegem-ne un exemple. El 1873 se celebrà l'Exposició Universal de Viena.

La Diputació Provincial de les Illes Balears creà una comissió per promoure-hi la participació dels illencs, amb Francisco Manuel de los Herreros i Gabriel Maura al capdavant. Setanta-tres expositors illencs hi prengueren part, els productes i materials dels quals es tralladaren en vaixell des de Palma a Trieste, via Cartagena. Entre els expositors de productes agrícoles i industrials hi havia també una representació significativa de les indústries culturals prou, acompanyada d'obres didàctiques, impreses o manuscrites, de mestres d'escola i pedagogs illencs, com ara Andreu Morey, Sebastià Font i Martorell, Antoni Umbert i Vila i Jaume Balaguer i Bosch. Alguna d'aquestes peces, com ara Memoria acerca de la reforma de que es susceptible la escritura de los ciegos llamada de Mr. L. Braille, era obra del mestre Umbert i Vila, i va ser editada a Palma aquell mateix 1873. L'obra d'Umbert, pel que es pot llegir encara avui, és una referència cabdal en els manuals d'història de l'educació per a deficients visuals.

Les Illes Balears, doncs, apareixen el 1873 com una societat dinàmica, productiva, oberta i innovadora. Aquesta és la societat real, lluny de la que apareix en els tòpics més o menys repetits en el relat sobre el nostre passat. El mestre autèntic, de vocació, no es pot reduir a les hores lectives; ha de ser reconegut i ha d'acompanyar el model social i productiu d'un país. Necessita reconeixement i inversió, demana temps i recursos per crear, investigar i divulgar. Per manca de mitjans i per una certa desídia, avui gairebé no sabem res d'Antoni Umbert i Vila, i la seva publicació no es pot consultar a cap biblioteca pública de les Illes Balears. Les retallades a l'educació ja fa temps que les patim, i també fa molt temps que sabem que no hi ha pressuposts suficients per executar aquelles polítiques educatives que tots estam convençuts que són imprescindibles per fer caminar el país.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris