algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Generar confiança?

Des que el PP ha entrat a totes les principals institucions de les Illes Balears, ara ja fa més de 100 dies, una consigna ha estat repetida constantment pels seus portaveus: la situació és crítica, no hi ha doblers ni per pagar les nòmines dels funcionaris, els proveïdors no podran cobrar, s'hauran d'acomiadar interins, es suspenen obres que estaven contractades... No ha passat cap dia que des del Govern, Consell o Ajuntament de Palma no s'hagi bombardejat l'opinió pública amb una nova calamitat. Tal allau de males notícies ha sembrat la incertesa, la desconfiança i la por entre la majoria de famílies i empresaris.

Paradoxalment, l'únic punt programàtic del PP per sortir de la crisi i crear llocs de feina és la capacitat del PP de generar confiança. Aquest va ser l'únic punt programàtic de Bauzá en matèria econòmica, com ho és ara de Rajoy. Quan se'ls demana les seves receptes per sortir de la crisi, només s'obté una resposta: recuperarem la confiança dels inversors i consumidors.
Vet aquí, però, que aquesta promesa electoral, generació de confiança, ha estat dinamitada pel mateix PP amb les seves constants declaracions apocalíptiques. El pànic s'ha estès entre proveïdors de les institucions, als quals se'ls havia promès que cobrarien en un termini de 25 dies; entre el món associatiu; entre els treballadors que tremolen pel seu lloc de feina, fins i tot els funcionaris. Quasi 5.000 interins i les seves famílies ja pensen en un proper Nadal a l'atur. Ara, 800 treballadors d'empreses públiques i consorcis. Curiosa manera de generar confiança. Curiosa manera d'afavorir el consum.

I tot per culpa de l'herència dels anteriors governs d'esquerres, que han deixat les arques buides i els calaixos plens de factures. Però, com va dir qualcú inspirat, més que de deutes heretats hauríem de parlar de deutes arrossegats... Arrossegats des de l'època de Jaume Matas, que malgastà a mans plenes en unes obres faraòniques que hem de pagar durant trenta anys i, encara pitjor, generen un dèficit anual paorós que es menja el pressupost autonòmic, a més del saqueig generalitzat practicat a les arques públiques.

Vista l'actuació del Govern del PP a les Illes Balears durant els primers 100 dies, ja ens podem imaginar per on anirà Rajoy si guanya les eleccions i és investit president. De generar confiança, res de res. Més aviat tot el contrari, anunciar l'apocalipsi si no es prenen unes mesures inevitables: retallades en la despesa social; privatització progressiva de serveis públics com la sanitat, l'educació, el transport... que es sumaran a les ja iniciades pel PSOE: aeroports, loteries...

I és que, a les properes eleccions, ens hi jugam qualque cosa més que qui governarà l'Estat espanyol. El que està en joc és un model de societat. I tant el PP, que hi creu de manera entusiasta, com el claudicant PSOE han optat per atacar durament el model de l'Estat del benestar. Per això, més que confiança, els cal infondre por. Por d'un futur incert, de perdre la feina, de perdre els estalvis. Por, per evitar que la gent es mobilitzi i es rebel·li.

Però, hi ha alternativa?, es demana la gent. I els ingressos? Per què ningú no parla dels ingressos i només parlen de retallar despeses? I no parl de la xocolata del lloro, que és l'Impost sobre el Patrimoni, benvingut sigui. Parl de recuperar els trams alts de l'IRPF que s'han rebaixat des d'Aznar. I de perseguir decididament el frau fiscal, avaluat per tècnics de l'Agència Tributària en 38.000 milions anuals. D'establir un màxim a les remuneracions dels directius i membres dels consells d'administració d'entitats financeres i societats participades. D'eliminar els paradisos fiscals -el 83% de les empreses espanyoles de l'Íbex 35 té sucursals en paradisos fiscals-, d'intervenir el sistema energètic -també s'especula amb la tarifa del darrer recurs, com hem pogut comprovar aquests dies. Parl d'aprovar una taxa sobre transaccions financeres, que a més de recaptar evitaria l'atac a les monedes -Durao Barroso l'ha reivindicada entre els aplaudiments dels eurodiputats que no tenen capacitat legislativa.
Per no parlar del dèficit de finançament autonòmic que patim les Illes Balears. O de la desmesurada aportació de Balears a les arques de l'Estat, quantificada amb el 14% del nostre Producte Interior Brut, més de 3.000 milions d'euros anuals. Com se'ns pot exigir el mateix esforç que a altres comunitats si només tenim 9 empleats públics per cada 1.000 habitants, contra comunitats que en tenen 22?

I cal recordar que PP i PSOE impediren al Senat que el finançament de Balears s'equiparàs a la mitjana, fet que ens ha costat més de 300 milions d'euros anuals els darrers tres anys. Quina diferència del PP de Bauzá amb aquell PP del conseller Alexandre Forcades, que publicava estudis sobre la balança fiscal de Balears i reivindicava més participació en els imposts generats a les Illes.

En definitiva, existeixen alternatives a aquest model tan bèstia que se'ns està imposant per part d'uns Mercats Invisibles, que han provocat la crisi, que no han assumit responsabilitats, que s'estan enriquint cada dia i que volen desmantellar els serveis públics per privatitzar-los. I les alternatives passen, en unes eleccions generals, per castigar aquells partits que, amb fanatisme o amb resignació, acoten el cap davant els especuladors sense escrúpols.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris