nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

Comediants i entabanats

En temps de bonança, aquesta comèdia que ara retrauré ja passava. Però és que, en temps de crisi, encara succeeix molt més. I arriba que cansa. Mig anyet abans de cada convocatòria electoral, tot són promeses, il·lusió, passejades dels polítics per les places i els mercats, salutacions pel carrer, simpatia, rialles, copets per l'esquena i teatre d'aquest. Passen les eleccions i, allà on hi ha canvi de govern, tant local com autonòmic com estatal, llavors resulta que -bono, bono!- els pobres triomfadors troben el calaix eixut. No hi ha ni un cèntim! Totes aquelles expectatives, totes aquelles promeses de capgirar-ho tot, de salvar-nos l'existència, de fer-nos tornar la vida de colorins, de fer-ho anar tot damunt rodes, amb un tres i no res, se'n van en orris. I d'aquesta manera, ja tenen l'excusa de l'"herència rebuda" per anar tirant, qui dia passa any empeny. Sort que aquesta excusa només serveix els primers mesos per passar amb cançons davant els electors. Passat mig any, nou mesos a tot estirar, els qui ho passen malament per travessar la vida comencen a posar l'ull damunt els polítics de torn, i l'"herència rebuda" ja no serveix per aturar la decepció dels votants per les promeses incomplertes.

Veure aquesta pel·lícula dues o tres vegades, encara té una mica de passada. Però és que, veure-la tota la vida, arriba que no té gràcia. Tanta de farsa arriba a fer mal al sistema democràtic. I aquest sistema, si no volem que caigui en un desprestigi insalvable, s'ha de regenerar com més aviat millor. Pens que una manera d'aturar la pràctica sistemàtica de la comèdia que dic seria que, passats els tres primers anys de cada legislatura, cada govern municipal, autonòmic i estatal hauria de publicar per força l'estat de comptes de les arques corresponents a cadascun. A més, haurien de dir quines previsions d'entrades i de sortides manegen amb vista al futur més proper. Llavors, tots els qui es presenten a llistes electorals, haurien de passar una espècie d'examen que demostràs que saben bé com es troben els comptes de la institució que duen idea de governar. El qui no aprovàs l'examen, hauria de botir automàticament de la llista. Així anirien alerta a fer volar estels a l'hora de fer segons quines promeses. I a més, ja no els serviria per res l'excusa de l'"herència rebuda". Com que sabien com estaven els comptes, no s'hi haurien presentat!

Ho vénc a dir perquè els d'en Bauzá, en tres mesos, han sabut escampar la propaganda que no es pensaven mai trobar el calaix tan buit com l'han trobat. I això no és vera. Ho sabien bé, on es presentaven. I encara sabien molt millor com el va deixar en Jaime Matas, el calaix. Bono, si ho sabien! Només és que han duit la sort que els qui entraren quan va botir en Matas són tan entabanats, que no saberen ni en tres mesos ni en quatre anys comunicar a la societat, fer arribar a tothom del carrer, en quina situació trobaren els números. Ni saberen dir de manera prou entenedora i insistent com trobaren els deutes de cara al futur, una vegada que el Govern va haver passat per les mans d'aquell bergant. Ni encara manco saberen establir la més mínima relació entre en Matas i el PP. Ni intentaren establir-ne gens entre el PP i el casos de presumptes brutors que s'anaren destapant com el Rasputín, l'Andratx, el Llucmajor, el De Santos, el Bitel 2, el Palma Arena, el Turisme Jove, el Funerària, l'Ibatur i d'altres que no em vénen a la memòria. Com a molt, transcendiren com a casos de suposada corrupció d'individus en concret. Mai del PP. En canvi, mirau tant la premsa del PP com la del PSOE com identificaren els casos d'individus d'UM amb tot el partit.

Així és que aquesta deixadesa absoluta en la política de comunicació amb la societat és una de les raons de la seva derrota calamitosa a les darreres eleccions que dimarts passat en Guillem Frontera, amb tota la raó, demanava que aclaresquin.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris