nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

El copagament (gairebé ja?) existeix

L'altre dia, fullejant papers per la xarxa, em vaig topar amb un article que parlava del copagament educatiu. El paper assenyalava que entre les grans bondats d'aquest invent de la dreta -no debades enaltia i venerava les desbarrades de n'Esperanza Aguirre- s'hi comptava el fet que seria un revulsiu per aixecar, ai las!, el llistó del nivell educatiu. No era un full solt, el que vaig llegir, d'aquests que sovint es poden pellucar per blocs i fòrums. No, estava publicat en un mitjà convencionalment seriós, tant, que podria dur una mitra en el seu logotip. És cert que el paper provenia d'un d'aquests heterodoxos que saben pontificar a favor de qui els paga, immersos, això sí, d'una presumida objectivitat. Però vaja, ja ho saben, l'heterodòxia, o si voleu l'apostatasia, d'un vent o d'un altre, sol obrir més portes que no la intel·ligència o un brillant currículum acadèmic. Per tant, per aquests precedents, no hauria d'haver aixecat d'en terra les seves paraules però l'endemà va sortir al nostre diari que el TSJIB havia donat la raó a un centre de l'Opus davant la seva demanda a Conselleria del concert educatiu a certes aules.
Ben mirat, vaig dir-me, el copagament educatiu és una cosa ja establerta avui en dia. L'existència d'estudis no obligatoris concertats als centres privats ja és una forma de copagament cara alta. I és una manera d'entendre l'educació que pren cos i magnitud cada vegada que la dreta puja al poder. Aquí i a altres llocs; per exemple, a Alacant n'ha esclatat una de bona quan l'ajuntament de la ciutat ha volgut cedir uns terrenys públics a uns centres privats que ofereixen ensenyament concertat. I tot plegat sempre amb el segell del PP.

Jo no crec que hi hagi fórmules màgiques per elevar el nivell educatiu d'un país. Sobretot quan des dels generadors d'opinió, i ara no em referesc a articulistes sinó més aviat a aquestes grans maquinàries de crear idiosincràcies col·lectives, no es contribueix gaire a promoure valors que vagin encaminats a fomentar la cultura de l'esforç. No crec, en aquest sentit, que el copagament sigui una eina d'immersió en uns valors que la societat no fomenta, ni molt menys una eina que faci elevar el nivell educatiu del país. No pel fet que l'ensenyament no obligatori sigui una càrrega econòmica per a les famílies, aquestes s'implicaran més en l'educació dels fills, ni tampoc farà que els fills prenguin consciència que no han de tudar els diners dels pares estudiant més. Basta veure la quantitat de blackberrys i altres ginys que estan en mans d'alumnes d'institut que cursen l'ESO, alguns dels quals potser són subjectes receptors d'alguns ajuts econòmics.

Prova d'això és que els alumnes que van a les concertades o a les privades no tenen un nivell marcadament superior als que van a les públiques. I si hi ha algun biaix no és perquè tenguin més empeltada la cultura de l'esforç, sinó per altres factors d'índole socioeconòmica. Com a mínim no he vist cap estudi que ho posi de manifest. Ans al contrari, el copagament és i serà, si es fomenta, una eina de creació de dos sistemes d'ensenyament antagònics, ergo servirà per crear una segregació d'alumnes. Els rics aniran a les escoles concertades, els pobres i els quatre romàntics, que creuen en l'educació pública, a les públiques, que per força haurien de ser més barates i accessibles. I també aniran a les aules d'aquestes darreres els fills dels rics que no volen rodar ni batre i que els seus pares, cansats de pagar, els aparquen definitivament a la pública. Amb la qual cosa tendrem dos sistemes d'ensenyament ben diferenciats. I no en parlem dels que es quedarien fora perquè no podrien assumir els costos d'una concertada, ni tampoc les despeses que genera, o que generaria, una pública. (que això sí, ofereix més serveis, més itineraris, més optatives). Potser, com passa en algunes concertades, segons em conten els amics que hi tenc que hi treballen, passaria que els pares de la pública, com que paguen, voldrien comandar. I comandar no vol dir regir-ne les línies pedagògiques, sinó voler que els seus fills siguin uns consentits de mira'm i no em tocs. Per fer demagògia servil, qualsevol tema és bo, fins i tot, l'educació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris