muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

La importància de la frontera

Si establim una frontera entre dretes i esquerres, la divisió de la societat no és la mateixa que si l'establim entre nacionalisme i espanyolisme, per exemple. Una pot deixar un partit dins la majoria i una altra dins la minoria. Sembla més desitjable formar part dels guanyadors, però no sempre resulta així. La reacció del PSM davant el resultat de les eleccions catalanes del 1984 ho il·lustra: la victòria de Jordi Pujol permetia al PSM, amb igual legitimitat, identificar-se amb la majoria guanyadora ("felicitem-nos de l'avanç del nacionalisme") o amb la minoria perdedora ("lamentam el retrocés de l'esquerra"). Tots podeu endevinar (per què serà?) quina de les dues opcions trià el portaveu del PSM.

Moltes vegades el criteri dominant per establir "la" frontera ve marcat per una sola força política, encara que sigui minoritària. Ha estat el cas del País Basc en el passat, on l'existència d'ETA feia inevitable l'establiment d'una frontera entre violència i no violència. I encara que els nacionalistes democràtics haurien volgut imposar la majoria que tenien, tanmateix Herri Batasuna i els seus successors no permeteren mai fer la suma total. Ho digué fa molt Garaikoetxea: "Sense ETA, ja seríem independents". El resultat, però, han estat governs de coalició del PNB amb el PSOE (dos "no violents"). El Pacte de Lizarra intentà finalment explicitar la majoria nacionalista existent (devers un 55%), però Batasuna el traí i arribà el caos de les fronteres que propicià, primer, la possibilitat de fer mangarrufes (il·legalitzant una part important de l'electorat), i, després, consegüentment, aconseguir que una minoria (els espanyolistes del PP i del PSOE) obtenguessin una majoria en el Parlament. La dissipació d'ETA ha permès reconstruir la majoria nacionalista sense cap frontera que la divideixi, amb els resultats que coneixem.

Un exemple de no tenir clares les coses en aquest aspecte ha estat la política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Podia triar posar una frontera amb els nacionalistes a una banda i els altres a l'altra, o posar-la de manera que quedassin separades dretes i esquerres. De les dues maneres ERC estava dins la majoria. Per dos cops trià l'hegemonia de l'esquerra, i l'hauria tornada a triar si el poble de Catalunya no hagués entès que, si volia que la frontera estigués en el seu lloc, havia de votar CiU i retirar-li a ERC la capacitat de posar-la on no tocava. Votar ERC ha arribat a ser un risc molt gran, i la gent ho ha entès: se li gira feina a Junqueras si vol recuperar la confiança dels nacionalistes.

A les Balears ara mateix també patim un trasbals fronterer greu. Contaminats de la crispació espanyola del PP i el PSOE (oblidant que governen junts a Euskadi), la frontera només separa el PP dels altres. I tothom és feliç amb aquest mur, que de cada vegada és més alt i robust. Però aquesta divisió és una tragèdia perquè obliga a prescindir dels matisos interns i permet, d'aquesta manera, que una minoria espanyolista (de pijos, diria jo) i perseguidora del català quedi dins la part dominant de la divisió. Estic segur que aquells que no desitgen la desaparició de la nostra llengua són la majoria de la població, però són una majoria invisible perquè tota la que està dins el PP no piula per no donar la raó en res a aquells que segons entenen han destruït l'economia. Si una persona de dretes creu que l'acció política s'ha de fer a través de partits, li ho hem posat molt difícil. Tant com que si vol defensar la llengua s'ha de fer comunista o socialista. I, naturalment, en aquestes condicions, molts se n'afluixen. Hem posat malament la frontera, però encara n'hi ha que troben que han fet curt. Així, aquells que volem, més que cap altra cosa, la supervivència de la nostra cultura, ho tenim molt malament: la política dels polítics ens divideix i ens enfronta els uns als altres.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xesca (distinta de l'altra), fa mes de 9 anys

Entitats, sí, Toni, però no sindicats, que estan més que desprestigiats i vinculats al psoE.


L'articulista l'encerta al 100%. Aquest és el nostre drama. Estam entrebancats aquí, just en aquest punt.

Jo diria que, separats per l'absurda frontera dreta-esquerra (espanyola), hi ha els que defensam la conservació de la llengua i la cultura, la identitat col·lectiva i atenció: els que volem el concert econòmic (per començar, almenys)

Valoració:11menosmas
Per Toni, fa mes de 9 anys

I si fessim com al principat? i si les entitats que defensen la nostra llengua i cultura es posassin al capdavent i ens convocassin d'una punyetera vegada?.Jo crec que aquest cop seriem milers els que estam disposats a sortir al carrer i fer les accions que calgui. I no una vegada, sinó les que calgui fins que cessin les agressions.

Valoració:10menosmas
Per Xesca, fa mes de 9 anys

Els hi posam molt fàcil sempre. Ells a NAvarra i al País Basc "legal" ho han deixat molt clar. L'anomenent pacte "constitucionalista" per dissimular que és un pacte "espanyol" i prou! Aquí i al Principat amb "trists-partits" i pactes de submissió els hi donam peixet. Així ens anirà culturalment!

Valoració:312menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris