nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Insòlit Parlament

Els tres primers plens del Parlament han seguit exactament el que es preveia que passaria. Deixant a banda el moment preelectoral, que, la veritat, a Balears no es nota gaire, el panorama des del punt de vista de l'activitat parlamentària deixa molt a desitjar. I tot indica que el que s'ha pogut veure en aquest escàs mes ha estat el que es veurà durant tota la legislatura.

El PP, seguint el que feia l'esquerra amb ell durant el primer Pacte de Progrés, intenta ofegar l'oposició, de tal manera que s'autodemana tantes vegades com pot, una mitjana de 8 a 10 per ple sobre 18 preguntes de control a l'Executiu que es fan. O sigui que qui controla majoritàriament el Govern és... el PP! Exactament igual, però al revés, passava entre 1999 i 2003. Com ja es definia en un altre article recent, no per això deixa de ser vergonyós.

Però més important és el que podríem dir-ne ritu setmanal. El Govern es comporta amb l'oposició amb una absoluta displicència. És la que té el conseller d'Educació, i portaveu, Rafel Bosch, quan contesta el PSM sobre les coses que interessen aquest partit, allò de l'idioma històric i tal i qual. Perfectament coneixedor del fet que entre el 70% i el 80% de la ciutadania -tal com reflectia recentment l'enquesta publicada a Última Hora- dóna suport a les mesures anunciades en relació al català, l'hàbil conseller es permet de torejar l'oposició. Al respecte, per cert, és interessant llegir l'entrevista que aquesta setmana s'ha publicat a Bosch, en la qual assegura, entre d'altres coses, que a Balears "els drets lingüístics dels catalanoparlants estan assegurats" i on implícitament reconeix que, tal com aquí mateix es va analitzar en el seu dia, el Govern té l'expressa voluntat de situar-se en el "centre lingüístic" i de tallar herba sota els peus del PSOE, amb tot això del català.

Però quan millor es veu el diàleg de sords en què s'ha convertit en Parlament -més que mai- és quan el PSOE demana al Govern per qüestions econòmiques. Els socialistes han decidit una insòlita manera de fer oposició. Com si ells no fossin responsables de res del que ha passat a les Illes entre 2007 i 2011, ni a tot el país d'ençà del 2004 fins ara, pretenen atacar el Govern per allò que ells feren, o no feren, quan governaven. Des del Govern, tant el president José Ramón Bauzá com el vicepresident Josep I. Aguiló contesten amb desgana, aixecant-se de l'escó com si hi estiguessin aferrats, mirant Armengol i adreçant-s'hi amb to cansat, com el professor que ha repetit la lliçó catorze vegades a l'alumne cap buit. Amb lleugeres variacions, sempre ha anat així. Variacions, val a dir-ho, que empitjoren el resultat. Com quan el conseller de Turisme, Carlos Delgado, contestà un diputat socialista amb un lacònic "sí" que va enfadar, amb raó, la bancada socialista. La qual, emperò, no devia recordar que tan peculiar manera de contestar una pregunta de control parlamentari opositor la va iniciar un conseller socialista, Josep A. Ferrer. Així i tot, és una grolleria. No són usos propis d'un Parlament. O no ho haurien de ser.
Aquest tres primers plens han mostrat, en fi, un Parlament insòlit. Un Govern displicent i fins i tot mal educat amb l'oposició, i una oposició que s'aferra al que pot -que no és molt- no tant per controlar l'Executiu com per fer exercicis per augmentar l'autoestima dels seus. Un tast del que passarà els quatre anys.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris