algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

La playa es mía

"La calle es mía", diu la llegenda que va dir un ministre de Franco, en frase immortal. "La playa es mía", ens dirà un dia d'aquests Carlos Delgado, amb la mateixa arrogància i amb el mateix convenciment de parlar ungit per la llei i l'ordre. És clar que hi ha una diferència: Manuel Fraga no externalitzava la seva propietat, mentre que Delgado, representant d'una dreta més atenta als dogmes del capital que als del catecisme, traspassa a les grans cadenes hoteleres el poder sobre les aigües costaneres, l'arena i les gandules. El projecte de la cadena Meliá a Magaluf ens ensenya el camí.

La cosa, bàsicament, anirà així: un quilòmetre de platja, en què se situen fins a sis establiments hotelers de Melià, serà gestionat per la cadena, que hi col·locarà meravelles tan meravelloses com amarraments estiuencs per a embarcacions o una piscina d'ones sobre l'arena. Resulta difícil dir si escarrufa més l'impacte ecològic dels amarraments o l'impacte que sobre la sensibilitat més elemental pot tenir la previsible horterada de tot l'entorn. La platja, com a Festival Park.

El projecte no especifica si per accedir a la vorera serà necessari lluir al canell la polsereta blava reglamentària: en tot cas, la idea del litoral com a zona de domini públic sembla haver-se perdut entre les planes dels totxos del projecte. Els hotelers mallorquins saben que al Carib les coses van així: aquesta platja és meva, per a ús exclusiu de la meva distingida clientela. I si al Carib funciona, aquí no ens hem de fer els estrets.

El govern no s'ha estalviat el que podríem anomenar alegria procedimental. Carlos Delgado, membre d'un partit poc inclinat a les reivindicacions d'autogovern, s'ha tret de la màniga que el Govern de les Illes Balears té competències executives en litoral, una doctrina que no era la de Jaume Matas quan ens castigava com a ministre de Medi Ambient. I després hi ha la qüestió de la declaració de Projecte d'Interès Autonòmic, figura heretada del govern anterior (repetiu amb mi, esquerrans: mea culpa), que servirà perquè totes les portes se li obrin de pinte en ample.

Delgado no ha dissimulat gens que el Sol Calvià Coast Resort (sembla que aquest serà el nom de l'invent) vol ser més categoria que cas singular. "Jo sóc gairebé el pare i la mare d'aquest projecte", ha declarat, tot i que ha afegit, humil com és ell, que aquesta seva paternitat i maternitat ho ha estat amb l'ajuda imprescindible de la família Escarrer. Ha deixat clar que aquest és el nou model, i els ho ha refregat per la cara als seus companys del Consorci de la Platja de Palma, que es dediquen a esperar els milions de Joan Mesquida com qui espera Godot, en lloc de fer com ell, que no espera ningú per ser intrèpid i trencador. I és que el futur va cap aquí, si no hi posam remei: serveis essencials privatitzats i platges privades. Als que no s'ho puguin pagar sempre els quedarà alguna coseta: una escola massificada, un hospital amb llistes d'espera i un bocinet de platja remota i sense arena.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 9 anys

Les platges són de domini públic, no se pot construir.

Valoració:19menosmas
Per Guillem, fa mes de 9 anys

La utilització del paisatge públic comú en benefici propi per part del sector turístic, està derivant cap a l'òrbitra de l'exclusivitat. És a dir: als legítims usuaris del territori sen's comença a prohibir la utilització de certes zones públiques que el sector hoteler s'està fent seves. Fantàstic, el bé públic mantingut amb els impostos de tots utilitzat en exclusivitat pels hotelers que, a canvi, deixen de contractar gent i abaraten el sou dels indespensables que necessiten.

Valoració:109menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris