algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Tots podem ser Zaratustra (1885)

Quan Zaratustra arribà a la primera ciutat, situada a la vora dels boscos, hi trobà reunida molta gent, doncs hi estava anunciada l'actuació d'un equilibrista. I Zaratustra aprofità aquella concurrència per dir: us vull ensenyar el superhome. L'home és quelcom que ha de ser superat. I que feis vosaltres per superar-lo? Tots els éssers han creat fins ara alguna cosa per damunt d'ells mateixos. I voleu ser vosaltres el reflex d'aquesta gran maror i fer cul enrere vers l'animal en lloc d'avançar en la superació de l'home? Que és el simi per a l'home? Quelcom que fa riure o una vergonya dolorosa? I justament això és el que l'home ha de ser per al superhome: una cosa que fa rialles o una vergonya dolorosa. Tots heu recorregut el camí que va del cuc a l'home, i moltes coses dins vosaltres són encara cuc. En un altre temps fóreu simis i, encara ara, l'home és més simi que qualsevol simi. El més savi de vosaltres és només un ésser separat del conjunt, híbrid de planta i fantasma. Però... us he manat jo que sigueu fantasmes o plantes?

Mirau, jo us vull ensenyar el superhome! El superhome és el sentit de la terra. Per això la vostra voluntat ha de dir: Qua sia el superhome el sentit de la terra!

L'home és una corda estesa entre l'animal i el superhome. Una corda sobre l'abisme. Un perillós passar a l'altra vorera, un perillós caminar, un perillós tornar enrere, un perillós estremir-se i aturar-se. La grandesa de l'home és la de ser un pont i no una meta: allò que l'home pot estimar de si mateix és que és trànsit i ocàs alhora..."
Les teories de Nietzsche sobre allò que ell anomenava "superhome" tingueren, quatre dècades després de la seva mort, una mala interpretació, puix que eIs nazis les aplicaren a un "superhome", el del règim racista d'Adolf Hitler, l'individu de la raça ària, amb tot el clima d'odi i destrucció que aquella onada bèl·lica dugué. Però fora de la tempesta nacionalsocialista i feixista, la lliçó nietzschiana del "superhome" ens condueix a la reflexió.
L'ésser humà neix ben sovint amb unes condicions físiques i intel·lectuals que no sap aprofitar en la seva totalitat. El progrés tècnic fa passes de gegant gràcies als enginys individuals. La nostra humanitat és com un ferrocarril amb milers i milers de vagons i molt poques màquines. Ens donam per satisfets tot dient allò de "que inventin els altres", i feim servir els invents que els altres han creat amb un orgull gratuït que el mateix inventor no sol tenir.

La humanitat és plena de talent, d'aptituts, d'amagades savieses sense aprofitar, tudades per a sempre més. No és precís ser superhome. N'hi ha prou de ser un home complet. És a dir, un home que no estudia per sortir del pas, sinó per créixer en saviesa. Hauríem de demostrar que l'humanisme no va morir quan s'acabà el renaixement. No hi ha cap animal que manqui de curiositat, però l'home transforma aquesta curiositat en progrés, gràcies, és clar a l'evolució de la seva intel·ligència. I és que tot es basa en això: evolució de la intel·ligència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris