nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

La paga extra de Nadal

Tot va començar quan un dels metges de la sanitat pública catalana va observar en roda de premsa que els polítics no s'havien aplicat restriccions ni retallades ells mateixos. No sabem si el metge en qüestió era conscient del capital revulsiu que transportava aquesta bala. Però s'ha demostrat que un sol tret, al moment oportú i al punt dèbil de l'adversari, pot desencadenar un canvi significatiu en la relació de forces o, si més no, en l'estratègia d'aquest adversari.

Com se sap, la resposta del president de la Generalitat, Artur Mas, no es va fer esperar: ell, els consellers i els alts càrrecs de la Generalitat es quedaran sense paga extra de Nadal. No s'ha de minimitzar l'impacte d'aquesta mesura en les comptabilitats i en la sensibilitat dels afectats: si et priven d'uns béns amb els quals comptaves, el sacrifici és sever. Vist des de fora, és una beneitura, però els afectats no ho perceben de la mateixa manera: lamenten que, per una vegada a la vida que manegen poder, justament els emoluments s'han de llimar per mor de la crisi i per donar exemple d'austeritat. Justament a mi, diu cada un d'ells. Per què no els va tocar als del tripartit?

Són les coses de la vida, en fi. De tota manera, creim que Artur Mas deu ser conscient de l'abast del seu exemple: fins on arriba l'ona expansiva del seu sacrifici? Altrament dit: des del poder i cap a la misèria, a partir d'on ja no és considerat sacrifici? Perquè, és clar, l'ona expansiva perd força fins a arribar a ser reflex d'un gest irrisori: quin conhort i quin exemple porta aquesta renúncia a un grup familiar absolutament abandonat a la intempèrie social? A partir d'una certa distància respecte del poder, l'altruisme de consellers i alts càrrecs no commou els cors dels més castigats.

Però haurà estat un gest exemplar, perquè aquestes coses, tanmateix, arriben on han d'arribar -i ja sabem que, a amples zones de la societat, no és menester que hi arribi cap missatge. És tant així que diuen que el nostre govern regional s'ho està pensant, i vés a saber si els seus membres i alts càrrecs també renunciaran a la paga extra nadalenca. També podrien organitzar una tómbola benèfica amb els regals que rebin en aquestes dates tan assenyalades i entranyables, etc.

Quin valor tenen els gestos en mig del naufragi general? Òbviament, el que la gent els vulgui atorgar. Es tracta de saber si encara estam d'humor per apreciar el contingut simbòlic de la renúncia a una paga per part de qui puntualment té uns ingressos a anys llum dels sous que cobra el comú de la gent. Potser el missatge sigui massa subtil per a la nostra capacitat d'enteniment. I més en el cas d'aquells que, vist l'exemple del veïnat, anuncien que estudiaran si també els convendria tenir un detall amb la població.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris