nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Manipulació constant

Sembla que les aristocràtiques noces han tengut més espai en els mitjans que la sentència que deixa a l'alçada de les moixonies ocurrents el llançament del mot "zorra" a l'auoestima de la dona. És clar que la presentació d'un nou model d'I-phone gaudí de retransmissió en directe urbi et orbe mentre la fam menja cossos a Somàlia però ni rapinya les consciències d'Occident, ocupades i preocupades pel veredicte d'un tribunal italià sobre un cas d'homicidi amb Erasmus inclòs.

He repassat les 10 estratègies per a la manipulació mediàtica de Noam Chomsky i, sense representar l'excel·lència del pensament social, defineixen a la perfecció per què centram els interessos en aquests temes i a qui afavorim quan ho feim. El cant a la mediocritat, a l'autoinculpació i, sobretot, a l'emoció per sobre de la reflexió són les característiques comunes dels missatges que consumim. Si ni tan sols calen proves per assegurar que ens manipulen, és inconcebible que no ens indignem contra aquesta constant manipulació, almanco, perquè no és subtil ni subliminar sinó barroera, indiscriminada i molt estantissa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Berenguer, fa mes de 9 anys

Més gent hauria de llegir Chomsky, que diu veritats com temples. I no fa res d'especial, simplement assenyala allò que es publica oficialment als USA (és a dir,el seu BOE).

Però s'estimn més criticar-lo sense lleginr-ne un mot (per exemple, en Melcior Comes, en aquest mateix diari).

Això de la monea aqueixa que es casa és del tot una presa de pèl (per cert, aquesta dona, de veres que no te quelcom de degeneratiu?? Ho dic seriosament, perquè té coses poc normals...).

Tots els diaris posen en portada la notícia amb la vana esperança que oblidarem les hipotèques, el milió d'euros que s'enduen les escoles prives i concertades mentre lleven mestres de les públiques, l'ensorrament de la feina fet pel GREC per així poder acabar el Monstre de Palau de Congressos, una altra meravella-Matas que hem de pagar nosaltres.

Arribarà, però, el dia en què un grup de persones s'alçaran i fotran un cop de puny damunt la taula i cridaran "Prou!".
No sé que trigaran, però cada dia queda manco.
Prerevolucionari? I tant!
I més, encara!
La paciència a Mallorca és enfortida per l'anestèsia dels doblers ràpids i els plans a curt termini.
Però ara ja no tenim ni doblers, ni plans. Això vol dir que la paciència comença a esgotar-se.

Ja es va dir un pic, i es tornarà a dir: QUI DEU, QUI PAG!

Poble, Féu memòria: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0029759

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris