nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Un príncep de Bohèmia (1882)

"Mentre residia a Londres, l'eminent príncep Florizel de Bohèmia aconseguí l'afecte de totes les castes socials gràcies a la seducció de les seves maneres i a una generositat ben entesa. Per tot allò que d'ell es sabia, era un home remarcable, encara que se'l coneixia poc. Encara que, generalment, mostrava un tarannà plàcid, i acostumat a observar el món amb tanta filosofia com un pagès, el príncep de Bohèmia no deixava de tenir una certa afecció per les formes de vida més aventureres i excèntriques, més enllà de les que li eren imposades pel seu naixement. De tant en tant, si s'avorria i no podia divertir-se prou amb una bona comèdia en els teatres de la capital anglesa, o si el clima no li permetia la pràctica dels esports en el decurs dels quals era superior a molts dels seus competidors, demanava la presència del seu confident i secretari, el coronel Geraldine, i en la seva companyia se n'anava a fer un passeig nocturn.

D'ànim valent, i fins i tot temerari, el Cavallerís Major, que tal era el seu càrrec oficial, rebia l'ordre de bon grat i preparava la sortida. Una llarga pràctica i una experiència molt intensa de la vida l'havien proveït d'una facilitat molt particular per a desfressar-se: era capaç d'adoptar no només la cara i la figura, sinó fins i tot la veu i quasi els pensaments de persones de tot tipus, natura o nació i d'aquesta manera evitava que l'atenció es fixàs en el príncep, i per això més d'una vegada pogué aconseguir que ambdós fossin admesos per les gents més estranyes. Aquestes aventures no arribaren mai a l'oïda de les autoritats. Gràcies al coratge impertorbable d'un i a la ràpida inventiva i zel cavalleresc de l'altre, els dos amics havien pogut sortir il·lesos de molts moments perillosos, i amb el temps, anaren cobrant de cada vegada més i més confiança".

Curiós retrat d'un príncep europeu del segle XIX que viu temporalment a la metròpoli britànica per tal d'aprendre els secrets que la vida amaga en places i carrers. Ens recorda una mica l'arxiduc Lluís Salvador i també Alfons XII, tan acostumat a fugir de palau durant les nits per anar de bauxa pel vell Madrid. Aquí, aquest imaginari Florizel de Bohèmia és una creació de Robert Louis Balfour Stevenson (1850-1894), assagista, poeta i, sobre tot, esplèndid novel·lista, a qui la natura negà una vida llarga. Aquí tenim un home de sang reial que no té altra curolla que la de viure intensament allà on es troba gent de tota casta i trull de tota mena. I es troba, és clar, amb les aventures que acompanyen tota trama nocturna, com eIs robatoris, assassinats, intrigues, jocs d'atzar... o tot simplement gateres. I es dedica, per a delit del lector, a esbrinar misteris, com allò que s'esdevé en el club dels suïcides, l'amagatall del famós diamant d'un rajah, el bagul de Saratoga, la feta dels cotxes de lloguer, l'episodi de l'artesana que feia capells, l'enigma d'una casa amb persianes verdes...

En resum, l'aventura en majúscules, cosa que dóna sal i pebre a la literatura no només juvenil, sinó literatura en general.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris