algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Apocalipsi irreversible?

Si fem una ullada al que ara mateix passa al nostre món -el gran i el petit- no hi ha gaire motius per a la satisfacció. Tot el contrari. Les democràcies no troben cap antídot contra els diversos mals que pateixen. Per exemple, contra la violència i la guerra, i tot i que les bombes esclaten lluny -Líbia fins i tot sembla molt més enfora del que està i, a més, ha acabat que a penes se'n parla-, ens esguiten. El terrorisme, a més de colpejar, cerca exhibir-se impúdicament per mitjà de la imatge en televisió o Internet. A les grans ciutats, sobretot, actuen colles que fan feredat. L'espai domèstic sembla dominat per les coaccions físiques i morals. La manca de respecte per la diferència fueteja en particular tota mena de minories.

Mentrestant, les velles sociabilitats i solidaritats col·lectives de casa nostra -una manera de fer i d'ésser en el món- s'extingeixen vertiginosament. Per si no n'hi ha poc, tot plegat ve de la mà d'alteracions enormes i irreversibles del territori, el "paisatge viscut" secular. I d'atacs descomunals contra la cultura, la llengua i la identitat pròpies, en nom d'una llibertat que només és per a uns, els qui pertanyen a la cultura dominant, que poden decidir què fer amb l'altra. És la llibertat del qui, sense patir cap amenaça, pot dedicar les seves energies a amenaçar l'altre. I la rematada final a tot això és el desfici ja permanentment instal·lat en forma de crisi i apocalíptica enganyifa financera, sobre la qual, ara mateix, l'únic interrogant que plana és saber quan i com serà la més grossa que ens espera.

Cal un temperament de ferro i molta lucidesa, però, per veure aquestes coses. Perquè molts encara no en són conscients (ni n'arribaran a ésser-ho mai) i altres fan mans i mànigues per a no veure-les encara que la situació es refrega pels seus ulls. I, més encara, cal molta serenor per a no deixar-se enxampar definitivament pel pessimisme, perquè, comptat i debatut, les accions nobles i les conductes irreprotxables (o, almenys, correctes) també són assídues, per bé que passen més desapercebudes. El món, almenys el nostre món que sembla a punt d'ensorrar-se irremeiablement, no s'acaba d'enrunar del tot, ni probablement ho farà, perquè els desastres ocasionats pels mercats financers i els especuladors, els destructors del territori i el medi ambient, els lingüicides, els del pensament únic, els qui abominen de la diversitat i tota mena de casta semblant es veuen compensats, ni que sigui mínimament o parcialment, per l'acció dels qui no s'acontenten de contemplar impassibles o resignats tot aquest desori. Dels qui tanmateix al seu lloc de feina o sense, a les seves llars, dins la societat, entre la "seva" gent i l'"altra" continuaran posant tots els pals que podran a les rodes dels qui voldrien un món fet a la seva justa i única mesura.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Macià, fa mes de 9 anys

Si fem una ullada = Si pegam una ullada

Valoració:0menosmas
Per Miquel Joan, fa mes de 9 anys

Em pareix una valoració molt sàvia tot i que escarrufa, és com la dissecció d'un cos en descomposició (el món que entre tots hem construït i ara fa figa.Allò que més m'ha agradat és la crida a no caure en el pessimisme i el menfotisme.Cal posar fil a l'agulla tot d'una.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris