muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Indignats al pont de Brooklyn

El moviment indignat ha arribat als Estats Units. Potser no era gaire difícil de preveure: el daltabaix econòmic es va originar allà, a Wall Street, amb els seus banquers eixelebrats i irresponsables, cobdiciosos i desfermats. Els indignats nord-americans tallaven el pont de Brooklyn, des del qual es tenen les millors vistes que hom pugui imaginar-se sobre la part baixa de Manhattan: els alts edificis resplendents, la gigantomàquia capitalista brunzint com un monstre fastuós. Els indignats nord-americans són com els nostres: devots de les noves formes de comunicació que permet internet, atrets per les revoltes àrabs, disposats a fer-se sentir fins que des del poder els produeixin canvis substanciosos. ¿Què proposen? Tot i res, com aquí. També malparlen del capitalisme, però han muntat un entorn web des d'on podem seguir els seus moviments, una pàgina que ens dóna links per encomanar una pizza, per exemple, una pizza -vegetariana- ja batejada amb el nom dels contestataris: "OccuPie special". Així de sàvia és l'economia de mercat: creix fins i tot enmig dels que volen refer-la o escapar-ne.

Una altra proposta curiosa d'aquests indignats: que el president Andrew Jackson, que surt en el bitllet de 20 dòlars, sigui esborrat, ja que va tenir un comportament poc digne amb els indis originaris. El buit d'idees gira entorn de consignes grandiloqüents i impossibles -res de nou~, les quals deuen divertir molt els peixos grossos de Wall Street. Res més innocu, res que faci menys por que els grans diagnòstics impossibles, desconcertants i pomposos, que només fan que distreure l'atenció i escalfar l'ambient perquè res no canviï. Només des del discurs ponderat i crític, es pot arribar a discriminar quins mesures factibles poden implementar-se per impedir que una crisi d'aquesta envergadura es torni a produir. Dir que tots els bancs han de desaparèixer només és fer-se còmplice de la situació present, doncs, ja que els bancs no desapareixeran sinó que potser es reforçaran en les seves males pràctiques.

¿Què pot fer-se, doncs? Jo dubto molt que la taxa Tobin serveixi de gaire cosa. El mateix James Tobin ja ho qüestiona, però potser es podria provar: ¿ens trobaríem llavors que es fan més operacions especulatives, tot perquè ara pagarien impostos i es podrien realitzar amb bona consciència? Ho comprovaríem. I si no funcionés es podia treure: i res de massa greu no hauria passat.

Els grans bancs no haurien pogut fer i desfer d'aquesta manera. Es necessita vigilància i control, com n'hi ha pertot, ja sigui al carrer o als centres comercials. Els catalans tenen una dita molt lúcida: "un forrellat fa tothom honrat". És un instrument legal precís i factible allò que ens retorna una imatge virtuosa dels homes i la seva economia. Esperar que els homes es facin bons d'un dia per l'altre -traient els "homes dolents" del bitllets de 20 dòlars-, esperar que tots siguin tan teòricament virtuosos com nosaltres, els indignats de bon cor altruista, és esperar massa. És abocar-se a la desesperació.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carles Calero, fa mes de 9 anys

Totalment d'acord, Melcior. Les propostes impossibles no fan més que debilitar la possibilitat d'un veritable canvi nascut de l'experiència viscuda (la crisi). Seguint aquesta idea i posant-me en el lloc dels que els agraden les conspiracions, no serà aquest moviment promogut pel mateix Wall Street, amb la intenció de relacionar els manifestants i llurs consignes sindicalistes/comunistes amb les darreres propostes en favor de la pujada de taxes als més rics que ha fet l'Obama?

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris