muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Un poc millor que demà?

El pessimisme guanya seguidors dia a dia, sobretot com a conseqüència del soroll que provoquen els tambors de guerra social. Diversos mons possibles i impossibles estan enfrontats i no s'avenen a trobar un camí amb sortides que permetin imaginar un món millor, més ple de continguts i més insonoritzat. Fa exactament quatre anys, el filòsof Emilio Lledó, en una entrevista oferida a un diari d'àmbit estatal, afirmava estar alarmat i preveia un món en estat de deteriorament moral. Allò que els filòsofs diagnosticaven fa algun temps ho estam vivint en el present, com una conseqüència lògica a les retallades que la societat del benestar va anar fent a qüestions essencials, relacionades amb l'essència de l'individu i de la societat. Patim, en part, les conseqüències de l'avarícia d'una societat que no creu en gairebé res.

El paradigma d'aquest model de societat, com constatam aquests dies, no és el polític, per ventura no és tampoc l'executiu de banca. Però ara toca el torn a aquest sector, precisament perquè la fallida de les caixes posarà en evidència la misèria de les finances i la feblesa moral dels dirigents. El refrany recorda que mentre hi ha vida hi ha esperança, però Lledó recordava el 2007 que només quan hi ha esperança hi ha vida. L'esperança, afirmava, és tot allò que em permet saber que allò que somii es complirà. El somni, per Lledó, és una idea de dignitat, de decència, tenir ideals i no confondre política amb privatització. Si la idea és allò que veuen els nostres ulls i allò que sentim, indubtablement hi ha motius per no caure en el pessimisme. No es tracta de fer cas de les monstruositats que sonen com a música de fons, sinó més aviat d'afinar la sensibilitat i fer cas d'aquelles veus que aporten dosis de llibertat i de dignitat.

En aquest sentit, les paraules de Rafel Ribó en el Parlament de Catalunya, aquesta setmana, reforçant la decència de la política, exigint als representants democràtics que treguin pit i que imaginim el seu paper cívic en clau positiva. Ribó per uns instants semblava un messies laic, un conductor de masses, fent teràpia profunda a persones que podrien arribar a pensar que són predelinqüents només pel fet d'haver estat elegits pel poble, per a representar-lo en les insitucions públiques i a canvi d'aquest servei cobrar un sou. Hem arribat a aquest punt. Una reflexió que Salvador Cardús observava ahir al diari Ara també en clau positiva, tot fent un elogi del debat parlamentari i del Parlament. Cardús alertava la societat i esperonava els lectors a no abaixar la guàrdia, precisament perquè el pessimisme i la no política acaben agermanats. Una germanor malsana pròpia dels feixismes més exitosos. Els serveis públics poden esser de qualitat i poden mantenir la seva universalitat d'una altra manera, canviant un sistema que sabem que no es pot mantenir. Entenem que demà serà pitjor si les alarmes en terreny de l'educació, la cultura, la lectura i la creació d'idees van augmentant fins a instal·lar en la ciutadania que tot això és prescindible.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris