muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Matera

Aquest mot, matera, no cal que el cerqueu a cap diccionari que no el trobareu, no existeix, el parí, l'inventà l'amic Jaume Santandreu i Sureda un dia que li vengué de bri parlar per escrit sobre els bàrbars fets de la guerra incivil a Manacor. Hi havia molta matera, aquell temps i moment, grandioses ganes de matar i se les espassaren, digué ell, i és un mot que me l'he fet meu també per clar i expeditiu. I avui, a causa del tema del meu racó d'opinió, he trobat que em servia a la perfecció, o sigui que, endavant i fora rampa, m'he dit.

El tema de la pena de mort ha comparegut de demés en aquestes les meves totxanes, ja ho sé, però no hi puc fer més, a cada nova execució perpetrada se'm torna a remoure el ventrell de mala manera i tanmateix el pensament, el rebuig, l'evidència del fracàs més gros de la intel·ligència col·lectiva hi són, malgrat que intenti sense èxit amagar el cap davall el coixí, mirar cap a una altra banda.

I el més greu de l'assumpte és que parlam dels EUA, damunt el paper un dels països més defensors dels drets humans del món i la bolla, sobretot si ho demanes a ells o a l'inefable president de la FAES, posem per cas. Està ben demostrat estadísticament que l'eficàcia coercitiva, correctora de conductes, de la pena de mort és pràcticament nul·la. Si no és en una enfurismada en les quals qualsevol cosa és possible, tot aquell que mata és perquè se sent més intel·ligent que la resta i pensa que no l'hi trobaran mai de la vida. A més, hem de pensar i creure que dins un sistema que aplica la pena de mort, qualsevol particular es pot sentir una mica autoritzat per prendre el camí d'enmig i aplicar allò que, segons la seva silvestre opinió, tanmateix hauria de fer la llei tard o d'hora, prendre's la justícia per les seves mans i ja hi som, aquesta és teva, aquesta és meva..., la violència és una bolla de neu costa avall que tendeix a tornar més grossa, a inflar, un mai no acabar.

Aquest pic ha tornat a tocar a un negre com diuen ells baixet baixet, i més formalment: un afroamericà, que les formes són les formes. Vull incidir que, a ianquilàndia, curiosament el 42% de les persones que habiten dins els anomenats "corredors de la mort", tot esperant el demà et toca a tu, són ciutadans de raça negra, malgrat que aquesta ètnia sols suposa un 12% de la població. Quines coses, quins misteris, eh?

Aquests dies, l'ésser humà que ha sofert l'aplicació d'aquella esgarrifosa col·lecció d'injectables i se l'han carregat com un ca hidrofòbic, nomia, nom encara al certificat de defunció, Troy Davis, tenia 42 anys i ja no en complirà més. Havia estat condemnat per, suposadament, matar un policia de raça blanca l'any 1989, en un judici farcit d'irregularitats: amb posterioritat set dels nou testimonis que havien declarat en contra seu es varen desdir, durant el judici no es pogué presentar l'arma homicida, no la trobaren mai, com no trobaren tampoc cap rastre ni un d'ADN, l'informe de balística que pecà d'una lleugeresa inexplicable, o sigui un cas claríssim de dubte raonable. Però no. La màquina de matar ja estava en marxa i no es parà. Unes de les darreres paraules de Troy foren que era innocent i que enyorava les aromes del camp, trepitjar la gespa... Ara mateix, en acabar aquest escrit aniré aquí baix, vora el Pou Llavoner, caminaré per l'herbai, alenaré a fons i li dedicaré les sensacions a aquest home que, culpable o innocent, m'és igual, la societat li ha furtat allò exclusivament seu i intocable: la vida.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per A. Seguí, fa mes de 9 anys

El vocable "matera" el trobam a Pere Capellà (Mingo Revulgo>) a la seva obra teatral "El Marquès de sa Rebassa". Cadascú que tengui allò que és seu, fins i tot en Santandreu.

Valoració:9menosmas
Per Fabrista, fa mes de 9 anys

Aquests derivats no apareixen al diccionari. Ni matera, ni estimera, ni pixera ni cap altre. Com no apareixen els derivats humanament, civilment, emocionalment... Això, que passa a tots els idiomes, no vol dir que les paraules derivades no existeixin i que no siguin ben vives. Matera, dissortadament, és més viva que mai!

Valoració:20menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris