El Reial Mallorca ja s'ha avesat a viure situacions problemàtiques i convulses, però possiblement no n'hi ha hagut cap tan crítica com aquesta passada. Paradoxalment, el desencadenant no han estat ni la qüestió financera -i això que hi ha un concurs de creditors pel mig- ni l'esportiva, sinó la diferència de criteri i de caràcter entre alguns membres del seu consell d'administració.

Hi ha moltes coses a lamentar, i la més important és la incapacitat del mateix consell per gestionar el club. Ni els bons oficis del president, Jaume Cladera, varen ser suficients per relaxar les tensions entre Serra Ferrer i Pere Terrasa, que acabaren explotant.

Amb la mateixa gravetat s'ha d'observar el malestar de la família Nadal. Ha costat molt engrescar-los, sumar-los al club com un valor afegit i de prestigi. Seria imperdonable perdre el seu referent esportiu, perquè abasta el món sencer.

De vegades, s'ha pensat que el Mallorca ha de ser propietat de mallorquins i, tanmateix, aquesta implicació sempre resulta problemàtica. Val la pena recordar-ho ara com un toc d'atenció, tot memorant les gestes passades d'Antonio Asensio amb el cèlebre doctor Beltrán.